Malgrat el cel un poc ennuvolat ens fa un bon dia. Al camp albons, margarides i roselles. A la garriga estepes de flor blanca que estranyament anomenem estepes negres. “La ginesta floreix i el blat madur i amb ell les males herbes… Ara digueu…” Ho dic: restaré per sempre més fidel al meu poble. De
Ja no ens alimenten molles. Ara volem el pa sencerJa no ens alimenten molles. Ara volem el pa sencerJa no ens alimenten molles. Ara volem el pa sencerJa no ens alimenten molles. Ara volem el pa sencer Ja no ens alimenten molles, ara volem el pa sencer – Ovidi Montllor Que 2014 ens dugui un
Estic de vacances però no vull deixar de dir: No serem moguts, com ho deia ella, com ho vaig dir d’estudiant. Quan cal ho hem de repetir: NO SEREM MOGUTS Gràcies pel vostre suport.
Aigües somes em conviden a beure’m tota la mar. Trista de dolça metzina és aquí on venc a sanar. Ferida per la melangia, aigües somes, aigües nítides, sedejo de reposar. Imatge: Cala Estellencs, MVS
Nosaltres al vent, botant entrebancs,esquivant filats,reeixint, amb la veu i l’impuls del poble que avança, nous, com infants que ningú no enganya.
Han arribat les orenelles, la garsa llueix plomall de festeig, l’agró es recull de nits, albirant horitzons, les xivitones sovintegen els esculls, cercant al rebost de les algues. Allí on vulguis mirar, cap el cel o cap a la mar, les criatures de l’aire omplen de llibertats l’espai i la mirada. Nosaltres també alcem el
El sol broda randes d’ombra damunt el mur, com un miratge d’aigua que no és aigua. El vent s’amaga al seu cau i no es remena. Dragons petits moren de calor i ens cauen al damunt talment un insult inesperat. La mar és de seda verda i encega. Una calma suspesa com un fogasser ens
El vent i l’aigua fan un cor a la pedra. La vida hi fa ribets. Només el temps ens pot parlar d’amor. Només l’amor sap el que espera. Amor i temps ribets i espera se’ls endú el vent i l’aigua hi resta. Quan tenguis set pots venir a beure. Imatges: MVS
El lloc, que anomenem l’horitzó mentre somiem arribar-hi, és una fita imaginària. Sempre hi som, sense saber-ho ben bé. L’urpa del dolor esgarrinxa, fa trinxes fosques, com solcs. El dol pel dol viscut ens fa la pell. Nous, però, sortim a viure. Reparacions totals han fet néixer les flors. Ressuscitem i s’obre el món.
Hi ha la pedra que forada l’aigua,agulla de quars fulgent, s’alça com un ganivet,talla el vent. Hi ha l’aigua que forada la pedra,la fa cos de cova, aixopluc, gorg silent. …/…. L’aigua estima la pedra,la pedra s’estima el vent,el vent s’estima pedra i aigua,com una pell. Mai no s’acaba la corranda. Foto: MVS Esclat d’aigua.
Ahir, com cada nitcolor d’oliva negra,vaig encendre tristors pels carrers de Ciutatprovant si il·luminavaun deix prim d’esperançaque arribes fins avuitímidament encès,amb les síl·labes justesque encaixen minuciosesuna breu protecció per a fosques resoltes. Ahir, com cada nit… I avui de bon matíconstatar la claroral bell mig de la boira. Avui ha estat la muixeranga. Estem d’enhorabona.La
L’ull del far certifica l’existència de l’aigua, il·lumina bocins de la barca dels nàufrags, l’alè rodó d’un bes a la finestra blava. La fosca de la nit, sota la lluna, esguarda, esguarda i certifica: aigua, nit i naufragis, l’ull del far i aquell bes, testimoni i presagi de l’oblit que, com vent, esborra les
La pluja parla en silenci,ja pots dormir. Al costat del llit, fressa d’ales d’un diari.No hi ha cap més àngel. Matinaré i subornaré el nou diaperquè ens sigui favorable. Iehuda Amikhai Clavats a la carn del món Proa 2001 Em dol el vol que has fettan prest, quasi furtiu.Vint-i-vuit d’agost,fressa d’ales d’estiu. Tu,
Les cicatrius del llibre de la vida són les més belles empremtes d’identitat. Una vaca va infantar dues vegades vedells de cesària i va salvar la vida. Amb la seva pell un cop curtida M. va fer un llibre singular, únic, de tacte setinat i fulls en blanc per escriure-hi biografies de futur o per
Nuclears? No, Gràcies Aquest és el meu desig. Fa anys que vàrem fer nostre aquest lema. Dissortadament ha calgut un accident gravíssim per fer tombar l’opinió dels que les volien imposar, ara ja contra tota evidència i prudència. Repeteixo: Nuclears? No, Gràcies