Aquesta casa groga és un dels darrers vestigis arquirectònics que resten dempèus a la placeta del Carme -antigament de la Llibertat- , que havia estat el centre neuràlgic de l’ antic barri cortsenc del Camp de la Creu. Ara es troba afectada pel Pla de remodelació Morales-Colònia Castells, i en el seu lloc
A la Franja estem arribant a un punt d’ inflexió, potser, si no s’hi fa res, de no retorn, en progressió geomètrica i propiciat pel procés de globlalització… Article de Francesc Ricart a Vilaweb (11-3-2016): “” NOTÍCIES DE LA FRANJA «A la Franja, avui hi és tan fràgil la catalanitat que no ens
Recull elaborat per Joaquim Torrent Tot parafrasejant el títol del llibre de Huertas Claveria dedicat a les Corts, “Un poble perdut, un barri introbable”, podríem dir que el sector cortsenc adjacent a l’actual avinguda Tarradellas encara és més introbable, ja que els vestigis que ens han quedat són bastant escassos i el que
En el número de febrer de la revista franjolina Temps de Franja l’escriptor Esteve Betrià -pseudònim d’ H. M.- ens parlava en un article –La casa Vicens– de la seua infantesa, i evocava com a l’any 68 s’estableix, amb la família, al carrer de les Carolines, del barceloní barri de Gràcia -davant per davant de
L’obra plàstica de Moncada si bé no arriba al nivell d’ excel.lència de la seva producció literaria no per això deixa de tindre interès i qualitat, a banda que també ens serveix per poder interpretar millor l’home i el seu llegat. Les seves pintures i dibuixos denoten una variada influència de les diverses avantguardes, però especialmente del
Sovint els crítics han emfatitzat la influència de Faulkner i García Márquez exercida sobre Moncada, així com la seva adscripció al realisme màgic. Ell, però, en algunes declaracions se’n desmarcava. En tot cas caldria matisar-ho, tot plegat. En el sentit que entre els narradors hi poden haver molts paral.lelismes en els seus itineraris i poden compartir,
El proppassat 2015 es van complir 10 anys (el 13 de juny) de la mort de l’escriptor mequinensà Jesús Moncada. És un bon motiu per recordar-lo i per valorar la seva figura i la seva obra. Primer de tot cal dir que va ser un personatge polièdric i amb molts matisos, un Intel.lectual complet, en
Aquest 26 de gener farà dos-cent quatre anys que, mitjançant un decret firmat per Napoleó, fou creat, el 1812, el departament francès de les Boques de l ‘Ebre, un dels quatre en què fou dividida Catalunya, Lleida en fou la prefectura, sota el comandament del prefecte Jean Paul Alban de Villeneuve Bargemont, i
Sembla ben evident que la plena llibertat nacional dels Països Catalans hauria de ser l’objectiu principal de tota força política que es reclami catalanista. El que no pot ser és que es faci gala de catalanisme i en la pràctica es caigui en un regionalisme submís i poruc. Per tant, és precís denunciar els qui
El 24 de gener d’ enguany farà tres-cents deu anys que les tropes borbòniques van incendiar Calaceit perquè els habitants de la vila es van negar a acceptar Felip de Borbó com a rei. Fou l’inici d’altres atacs com ara el que es produí a Mont-roig de Tastavins. La vila matarranyenca de Calaceit fou incendiada
Fragment d’una recent entrevista a monsenyor Omella: “” Entrevistador–En Aragón sigue preocupando la devolución de los bienes eclesiásticos. ¿Cuál será su postura? Omella–La de siempre, recuerdo que es un asunto que incumbe a Lérida y Barbastro. Pero, hay una sentencia. Cúmplase, que estamos tardando. Y yo en lo que pueda desde Barcelona estaré dispuesto a
Com cada any ha tornat la mateixa cantarella, acompanyada d’innombrables bombetes de colors, avets de plàstic i papers de cel·lofana. Empeses per una necessitat compulsiva, miríades de persones surten al carrer i formen grans i atapeïdes masses. Comprar, comprar, aquesta és la gran consigna. Inconscientment, d’una manera gregària —com aquells rossegadors escandinaus anomenats lemings, que es
Algun cop des d’àmbits aragonesos, d’una manera bastant desencertada i errònia, s’ha arribat a comparar l’espanyolisme amb el «pancatalanisme», com fossin dos tendències imperialistes equiparables. Penso que caldria clarificar un poquet les coses: en principi el catalanisme és el moviment –en els seus orígens merament culturalista– que vol el màxim de sobirania per a tots
I .- La poesia és el so produït pels llençols sacsejats pel vent als estenedors en un matí fred i clar de quaresma. II .- El raig de llum que penetra en una cambra a les fosques tot destacant les partícules de pols suspeses a l’aire, i que desapareix de cop,
Ara que torna a aparèixer, a rel del nomenament de monsenyor Omella, la qüestió dels “béns de la Franja” he cregut interessant recuperar aquest article, publicat al seu dia en la seva versió original a “Temps de Franja”: “” Una polèmica falsa i enverinada És una opinió generalitzada que la qüestió dels “Béns de la