Bloc Tibidabo
Joaquim Torrent
AVINGUDA TARRADELLAS I ZONES ADJACENTS. Succinta visió de la seva evolució durant el S. XIX i el S. XX
Recull elaborat per Joaquim Torrent
Tot parafrasejant el títol del llibre de Huertas Claveria dedicat a les Corts, “Un poble perdut, un barri introbable”, podríem dir que el sector cortsenc adjacent a l’actual avinguda Tarradellas encara és més introbable, ja que els vestigis que ens han quedat són bastant escassos i el que queda no sembla que es vulgui preservar especialment, ans al contrari…
I.- Bibliografia
.-Les Corts, memòria del passat industrial / Mercè Tatjer, Antoni Vilanova, Yolanda Insa. Barcelona : Ajuntament de Barcelona. Districte de les Corts : Arxiu Municipal, 2005156 p. : il. ; 21 cm (Memòria de Barcelona) ISBN 8476090986
Aquesta publicació descriu, en profunditat, les trenta-vuit indústries més rellevants i significatives que es van assentar en algun moment a les Corts, les quals van esdevenir una mostra de les diverses activitats industrials que es van desenvolupar al territori al llarg dels segles XIX i XX. Amb aquest estudi, els autors presenten un passat industrial de les Corts poc conegut, ja que fins ara només se n’havia considerat el caràcter eminentment rural.
.-Creixement urbà i primeres implantacions fabrils a Les Corts, 1845 – 1868 / Mercè Tatjer, Antoni Vilanova, Yolanda Insa.
En: Barcelona quaderns d’història. Barcelona, núm. 11 (2n semestre 2004), p. 239- 256 (La ciutat i les revolucions, 1808-1868. II, El procés d’industrialització)
II.-Enllaços
Exposició, ja celebrada, sobre la industrialització a les Corts https://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web…
http://barcelofilia.blogspot.com.es/2015/09/travessera-vella-de-les-corts.html
L’ antic barri del Camp de la Creu (les Corts)https://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web…
https://www.facebook.com/MemoriaDelsBarrisDeBarraques/
http://barrisenxarxa-confavc.blogspot.com.es/2010/09/recuperacio-de-la-memoria-dels-barris.html
(NOTA: Referències a les barraques existents a Berlín/Tarradellas: – conversa a “BARRIS EN XARXA- :
maiaviena12 d’octubre de 2010, 10:57 Algú se’n recorda d’unes barraques que hi havia, segur els anys 60, al carrer Berl in? Mes o menys entre Josep Tarradellas i Numància.
1.
Mercè Tatjer13 d’octubre de 2010, 18:40
Amics, Vull respondre a maiaviena.
Nomes volia agrair-li la informació i dir-li que no hi ha gaires noticies sobre aquest nucli, que ja existia abans de la guerra civil i va restar, penso fins als anys 1960. Era proper a la fabrica el Vidriol, i els mapes de Barcelona dels anys 1930-1960 el mostren
clarament. De fet no tenim informació escrita, pero pot-ser als Arxius dels Districtes de Sants i de Les Corts es prodria trobar alguna cosa més.
Ens agradaria mantenir el contacte amb Maiaviena. Com ho podem fer?
Salutacions cordials, Merce Tatjer. Universitat de Barcelona
2.
maiaviena13 d’octubre de 2010, 20:37
Gairebé no tinc informació. De fet, va despertar la meva curiositat la notícia de la voluntat de fer memòria de les barraques de Barcelona.
El meu record era d’haver passejat amb el pare entre les barraques de Montjuic i de veure aquesta zona de barraques, al carrer Berlín.
Els meus oncles es van casar, quan jo tenia 5 anys, el 1959 i des de llavors, gairebé cada dissabte, anava a dinar a casa seva.
Vivien al carrer Guitard de Les Corts, on s’hi arribava des de la plaça Catalunya, on vivia jo (era la filla de la portera del número 7), en el tramvia 54.
En el seu recorregut de tornada a casa fèia el trajecte pel carrer Berlin i em vaig acostumar a veure per les finestres una zona de barraques, a la façana mar del carrer.
No recordo amb precisió la ubicació exacta pero si recordo que l’extensió deuria ser l’equivalent a una de les illes de cases de la zona.
Tampoc tinc clar fins quin any van estar (això si: més enllà de l’any 1960). Formaven part del meu paisatge infantil habitual i en aquella epoca el barri va començar a canviar molt. Recordo haver vist molts enderrocs i aixecar molts edificis nous.
Possiblement, si encara queda algun/a iaio/a que visqués pels edificis més antics del carrer berlin (des de la Plaça del Centre a Numància era la zona d’edificis amb més anys) podrieu trobar algú que tingui memòria d’aquella zona del seu veïnat.
Salutacions cordials.
3.
Alonso Carnicer13 d’octubre de 2010, 21:28
En un treball escolar de recerca fet per Mireia Chavarria i Irene Escorihuela, alumnes de l’I.E.S. Emperador Carles, l’any 2006, hem trobat aquesta referència:
“A l’àrea situada entre els carrers Numància, Berlín i Josep Tarradellas hi havia tot un conjunt de barraques en les quals hi vivia població pobra en molt males condicions. S’anomenaven les barraques de “Can Baldiri”, i era un solar brut i sense clavegueram. Hi van ser entre els anys 60 i 70.”
És a la web: http://phobos.xtec.cat/…/a8013147_1636/llibre/index.php…
4.
maiaviena16 d’octubre de 2010, 19:14
Mercè Tatjer,
Gràcies per l’interès.
No tinc problema en que contactem. Us puc passar el meu e-mail si teniu una altra manera més discreta de fer-ho.
En tot cas, no obstant, crec que no puc aportar gaire més informació de la que ja he escrit aquí.
salutacions.
5.
Alonso Carnicer29 d’octubre de 2010, 16:23
Hi ha un espai de participació per a les persones que van viure als barris de barraques amb fotografies i textos a
http://www.3cat24.cat/elmeu3cat24/barraques
6.
Anònim8 de novembre de 2010, 21:16
Hola, per si els pot ser util aquesta informació, jo vaig viure al carrer Galileu, entre els carrers Evarist Arnús i Caballero, barri de Les Corts. Darrera de casa meva, entre el carrer Galileu y carrer Joan Güell, just on ara hi ha l’escola Barcelona hi havia un nucli de barraques fins ben entrats els anys 60.
7.
Ricard Bonet Pueyo25 de febrer de 2013, 10:34
El nucli del carrer Berlin, era conegut com barraques Baldiri, la meva familia al complet hi va viure, hi a mes jo hi vaig pasar un parell d’anys vivint amb la familia, quan en tenia 7 o 8. Finalment van se distribuits entre el barri del Besós, Ciuta Meridiana i Sant Cosme al final de la década dels 60.
8.
Anònim24 d’agost de 2014, 18:19
Jo vaig neixe a la barraques de Can Baldiri a l’any 1951 i vaig viure fins el 54 ó 55. La població era pobre com diu l’Alonso Carnicer, seria molt extrany el contrari. La població eran persones de classe traballadora de la qual molt havian estat perdedors de la Guerra Civil. Segurament no teiem clavegueram ( ben segur ) però jo recordo que al pati de casa teniem gallines i conills i un petit hortet. Els diumenges pujavem moltes families a Vallvidrera o a vegades a Montjuich a fer la paella, sempre amb conill, en aquell temps el conill era mès barat que el pollastre i a mès amès gairebè tothom tenia els seus, era una manera de poder arribar no a fi de mes sino a fi de setmana . El dia de l’enterrament de la sardina tota la població de les barraques anavèm amb altres veins de Les Corts a enterrar-la als camps que hi havia a on ara es mès o menys Avgda Carlos III-Diagonal
Suposso que pels meus pares no era la millor lloc a on viure, però si que tinc que dir que jo m’ho vaig passar molt bè, tenia gallines, conills, amics, i podia jugar en un entorn totalment protegit. Segurament era un lloc brut i sense clavegueres com molts altres barris de la perifèria de Barcelona, però tambè com en aquests l’estructura de vonvivència i solidaritat que els veins organitzaven per tirar cap endevant no tenia res a anvejar a la d’altres barris de Barcelona, mès be al contrari.
9.
Anònim24 d’agost de 2014, 18:20
El de l’anterior comentari soc Agustín Fructuoso,
10.
Anònim7 de març de 2015, 11:40
Yo nací en Can Baldiri y recuerdo muchas cosas.
Estudiaba en Maria Medianera, calle Entenza / Corcega
Contactar conmigo en: nostromo21@hotmail.com )
III.- Imatges
Aquí podem veure la imatge de l’ antiga fàbrica del Vidriol (1950-52), presa des de la riera Magòria. L’any 1951 ja havia estat partida pel mig a causa del traçat de avinguda Infanta Carlota (avui av. Tarradellas). Els darrers vestigis, ja pràcticament la major part de la fàbrica enderrocada, van desparèixer a la primeria dels setanta, quan el constructor Núñez hi aixecà uns gran blocs d’ habitatges. Per la mateixa època també van despareixèr unes antigues cases d’ obrers adjacents situades, unes al perllongament del carrer Morales i altres al Camí Vell de Sarrià, on, en aquestes darreres, hi havia unes rajoles populars que , literaiment, deien: “Estimeu-vos com a germans i mercadegeu com a estranys”, i “El català que deixa de ser català no és res” –aquesta darrera hi romangué, curiosament, durant tot el franquisme.
Perspectiva de l’ avinguda Tarradellas a finals dels 50. A l’esquerra les barraques d’en Baldiri.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!