Es parla molt, darrerament, de l’ anomenada síndrome d’ Ulisses, que no seria més que aquell transtorn -millor dit, aquell cúmul de transtorns- que recau sobre els immigrants, desarrelats i mancats de seguretat de tota mena, cosa que acaba afectant es seu equlibri psicològic, amb somatitzacions i efectes patològics diversos; en canvi ningú no
Es ben cert que Ciutadans si no hagués estat per l’amplificació fora mesura que li ha proporcionat tot l’entramat comunicacional vinculat a la caverna mediàtica -també anomenada “carahillo party”- a hores d’ara continuaria sent un grupúscul ínfim. En realitat, cap persona mínimament informada i amb dos dits de seny no els pot prendre seriosament, ja
L’autonomisme està totalment acabat; era vàlid durant la transició -que ja pertany definitivament al passat-, a uns els servia per “enredar” el personal amb vaguetats i indefinicions pseudoprogressistes, mentre que altres simplement feien veure que deixaven fer tot sabent que tenien el control -i l’ autoritat-, i uns altres invocaven un paradís nacional sempre
Una vella i coneguda olor (punt I) Sentir certs especímens de ponent enllà -i alguns d’ aquí- és com tornar a la infantesa, quan “ell” encara ens manava i pels mitjans del règim sempre sentíem les mateixes bajanades -per cert. no gaire diferents de les que diuen els seus hereus,
Sembla bastant evident que en aquest Sistema Educatiu les situacions problemàtiques s’ individualitzen i es tendeix a culpabilitzar el mateix afectat, tot minvant-li l autoestima i aillant-lo…..Això és absolutament criminal i es fa amb l’ aquiescència de les “autoritats educatives ” i la inspecció, quan el que caldria
Davant els resultats de les darreres eleccions molts catalans no podem ocultar el nostre disgust pel vot d’aquells que ingènuament havíem considerat, com a mínim, amics nostres i que -equivocadament- crèiem que s’estimaven aquest país. Malauradament hem vist com molts conciutadans han preferit abans la nostra submissió com a poble que la nostra llibertat.
Amb motiu de la concessió a Mario Vargas Llosa del premi Nobel de literatura d’enguany molts de niosaltres. hem recordat que aquest senyor no té massa bona opinió dels catalans, i que objectivament i a nivell personal és un enemic declarat de la nostra llengua i de la seva norrmalització; al marge de si es mereix o no aquest
Algú es recorda del conflicte armat a Nova Guinea Occidental? Com és que no ens bombardegen mediàticament cada dia amb imatges d’ aquest sagnant conflicte? Un conflicte que ja ha causat milers i milers de morts entre la indefensa población papú, dones i nens inclosos, massacrada cruelment per les implacables forces armades indonèsies, que s’han
Joaquim Torrent Nota prèvia: aquesta premonitòria entrevista fou feta l’any 1996 i publicada en el número 53 (hivern) de la revista “La Brúixola”. Jordi Sànchez, nascut el 1964 a Barcelona, és politòleg i professor de Ciència Política a la Universitat Autònoma de Barcelona. Va ser portantveu de la Crida a la Solidaritat fins a la
Les esperances que molts ciutadans d’aquest país tenien dipositades en Europa estan més que dissipades. Era, si fa no fa, una reedició de la fe cega dels nostres avis en “la República”, fins al punt que al simple mot se li atribuïen efectes taumatúrgics, capaços de capgirar l’ordre establert. Amb “Europa” passava una cosa
Encegats com estem pels ídols i idolets mediàtics sovint no som capaços de valorar adequadament les persones d’autèntica vàlua. És tremendament injust que individus d’una vulgaritat espaterrant, per la seva destresa a aparèixer a les pantalles televisisves o per la seva habilitat a l’hora d’impulsar pilotes es converteixin en referents de masses. I si,
Acabo d’ assabentar-me de la desaparició d’ Imma Albó. Em sap molt greu, era una excel•lent persona i una gran patriota. Com a homenatge us adjunto l’ entrevista que li vaig fer (La Brúixola, 54, 1996) amb motiu de la desaparició del gran intel.lectual català, i amic seu, que fou Félix Cucurull. Entrevista a
Cada cop som més els qui tenim la sensació, que es correspon amb dades objectives, que som una minoria residual i residualitzada. Cada dia que passa el procès d’”indigenització” dels autòctons avança implacablement fins al darrer racó del país. I segons alguns politicastres aquest és un tema tabú, que no toca, que cal ignorar com
Al Telenotícies de TV3 se’ns diu que als jardins Joan Brossa, a Montjuïc, a Barcelona, es fa una experiencia els diumenges anomenada Pícnic Urbà., amb actuacions, música i activitats a l’aire lliure. Apareix un pare -de cognoms italians- parlant en castellà argentí, amb el seu fill d’uns aproximadament sis anys a coll, el qual quan
Joaquim Torrent És en moments com els actuals quan es revela la fragilitat del nostre model econòmic, basat en sectors que per si sols són incapaços de sustentar una economia desenvolupada i necessitats de grans quantitats de mà dobra barata, com són la construcció i el turisme. Cada dia que passa ens enfonsem més i