L’escriptora Alicia Giménez Bartlett -natural d’Almansa, de família de ferroviaris, i crescuda a Tortosa- ha estat guardonada enguany amb el pretigiós premi de novel·la negra “Pepe Carvalho”; anteriorment, el 2011, va rebre el premi Nadal per “On ningú no et trobi” (Destino. Barcelona, 2011), titulat originalment “Donde nadie te encuentre”, novel·la de gran difusió i que
INTRODUCCIÓ Fa més de trenta anys des que aquest text es publicà per primer cop, i la visió de la realitat que tenia Joan Fuster s’ha revelat premonitòria. Malauradament encara som molt lluny d’on hauríem de ser, i, fins i tot, molts dels problemes apuntats s’han agreujat o han ressorgit amb més força. Ara, amb
Devia ser al començament dels anys seixanta; encara recordo, entre una pila d’imatges boiroses, com amb el pare i la mare -devia tenir al voltant d’uns sis anys- vaig anar a parar, des de Barcelona i mitjançant el tren, a Hostalric, concretament a una fonda encabida dins la mateixa muralla. Aquest singular establiment era
Un toc d’ atenció (text de 2005) El govern d’ Aragó afirma que “ té la intenció de presentar el setembre vinent un projecte de llei a les Corts aragoneses”. Seria una llei on el català -millor dit “el català d’Aragó”, segons la terminologia feta servir- no assoliria la cooficialitat, a més de ser una
DOCUMENT: BREU DICCIONARI D’ESCRIPTURA I ESCRIPTORS CONTEMPORANIS EN CATALÀ A L’ARAGÓ, Hèctor MORET I COSO. Revista ALAZET, nº 21, pp. 33-72. Huesca, 2009, Com diu l’ autor: “en aquest article es presenta un breu diccionari d’escriptors, revistes, col·leccions, guardons i col·lectius literaris d’ expressió catalana sorgits o vinculats en època contemporània -a partir de la
Aprofito que, el 31 de maig d’enguany, farà 155 anys del Reial Decret pel qual s’aprovava definitivament el Pla Cerdà per retre homenatge a aquell gran visionari. Cerdà fou un d’aquella mena d’homenots excepcionals que de tant en tant dóna el nostre país, cosa que no ha impedit, malauradament, que hagi estat massa temps
Un cop més torna a aparèixer la denominació “Franja de Ponent”; una denominació que ha fet fortuna des que -a iniciativa meva- fou adoptada, a finals dels setanta, pel grup d’“almogàvers” que des del Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona intentàvem, en la curta mesura de les nostres possibilitats, “fer quelcom” per aquelles terres, potser en
– Ser intel.ligent és no creure-s’ho. – Els colonitzadors són com els maltractadors: et peguen, t’humilien i t’ esclavitzen i encara volen que els estimis. – El problema dels banyuts apareix quan no poden pagar el beure. – Abans el problema era l’immobilisme, ara en canvi ho és el “mobilisme”. – Els grans
Joaquim Torrent, col·laboracions a “TEMPOS DE FRANJA” (Revista de les comarques catalanoparlants d’ Aragó): D’ ossos i salvatges. TdF, nº 69, p.3 . Per la concòrdia TdF, nº 75, p.3 . Gran Scala: pitjor que Ceaucescu. TdF, nº 75, p.9. El procès i els manuscrits de les Paüls. TdF, nº 77, p.
El Moviment Franjolí per la Llengua ha estat guardonat amb el premi Joan Coromines d’ enguany, instituït per la CAL. Des d’ aquí felicitem el Moviment Franjolí per aquest merescut guardó.https://www.facebook.com/pages/Instituci%C3%B3-Cultural-de-la-Franja-de-Ponent/144264765639671?fref=nf
No vull aparentar ser “carca”, però sembla evident que “com més anem pitjor”. Vull fer un símil: la Costa Brava va ser destruïda dirant el franquisme per l’ especulació, però la destrucció més gran, paradoxalment, no s’ha fet durant el franquisme sinó en “l’ actual democràcia”. Això ens hauria de fer reflexionar. De la mateixa
Paral.lelament a l’increment de la sensació d’aïllament i d’indefensió entre els ensenyants s’accentua cada cop més la percepció general que l’anomenat Sistema Educatiu és en crisi i fa aigües pert tot arreu. Impotents davant el nou perfil d’alumne, producte directe de la globalització i de tots els canvis que duu aparellats, els ensenyants aguanten en silenci
A hores d’ara el procés d’urbanització a nivell mundial sembla imparable. Amb el beneplàcit dels poders públics, més enllà d’etiquetes polítiques, les quals queden relegades a un segon pla per polítiques reals cada cop més unidireccionals, s’estan formant i consolidant gegantines i monòtones regions metropolitanes, diferents al que fins ara concebíem com a ciutats, on s’hi