General

Bon profit li faci, “Don Mario”

6 de desembre de 2020

(article del 2010)      Amb motiu de la concessió a Mario Vargas Llosa  del premi Nobel de literatura d’enguany molts de niosaltres. hem recordat que aquest senyor no té massa  bona opinió dels catalans, i  que  objectivament i a nivell personal és un enemic declarat de la  nostra llengua  i de la seva norrmalització; al marge de si es

Llegir més

Massa “articles” impresentables!

28 de novembre de 2020

Jose Antonio Fernandez Hodar, comentarista del diari econòmic “EXPANSIÓN”; autor d’un comentari en un “article”  seu que supura supremacisme  i  menyspreu, en equiparar l’ús de les  llengües de l’Estat no castellanes amb “parlar indi”… Diu el tal Jose Antonio:: “el cúmulo de despropósitos que los socios de Sanchez están exigiendo para aprobar los presupuestos, o

Llegir més

Col·laboracions a “Temps de Franja”

17 de novembre de 2020

Col·laboracions   d’en Joaquim Torrent a “TEMPS DE FRANJA” (revista de les comarques  catalanoparlants d’ Aragó): D’ ossos i salvatges.   TdF, nº 69,  p.3 . Per la concòrdia TdF, nº 75, p.3 . Gran Scala: pitjor que Ceaucescu. TdF, nº 75, p.9. El procès i els manuscrits de les Paüls. TdF, nº 77, p. 9 (com a

Llegir més

Meditacions valencianes

27 de setembre de 2020

  És un fet irrefutable que darrere tot “blavero”, i, per extensió, de tot “neoblavero” o assimilat, s’amaga, si gratem un poquet, un espanyolista pur i dur -en alguns casos minoritaris, i depenent de l’estat patològic del subjecte, cal reconèixer que ocorre sense autoconsciència de ser-ne-. Normalment les exaltacions febrils i irracionals de la “personalidad

Llegir més

Cal desemmascarar els llops amb pell de xai

8 de setembre de 2020

Hi ha molts llops amb pell de xai  dins la xarxa catalana. Busquen destacar quan tenen la mínima oportunitat de fer-ho. Criden i provoquen molt però sota una aparença de fals progressisme no hi ha res al darrere, llevat de soflames buides i arnades, amarades de totalitarisme d’altres èpoques. Diuen lluitar pel país quan el

Llegir més

Polítics, una “professió” a part…

4 de setembre de 2020

És normal que la gent del carrer desconfiÏ dels polítics. Saben que no se’n poden fiar del tot, i els voten rutinàriament cada quatre anys amb l’intima convicció que voten aquell que els sembla menys dolent, sense entusiasme. A això no és aliè, per exemple, veure com després de treure’s la pell públicament al poc temps

Llegir més

Gran Torino i Hyundai S-Coupé

24 d'agost de 2020

  Un hipotètic senyor Salvans podria ser perfectament l’equivalent d’en Walt Kowalski, el protagonista de l’emblemàtic film “Gran Torino”, de Clint Eastwod -interpretat per ell mateix. El podríem situar perfectament en un pis de l’extraradi de Barcelona, ubicat en un bloc ocupat tradicionalment per obrers qualificats, extreballadors de la Nissan, molts dels quals provinents d’allò

Llegir més

És l’hora de cercar alternatives

15 d'agost de 2020

  No n’hi ha, de paradisos a la terra. Per tant cal desconfiar per sistema dels qui prediquen la instauració d’aquests en un futur, de la mateixa manera que desconfiem d’aquells que  prediquen el mateix en el més enllà. No hi ha més cera que la que crema, és a dir, no hi ha més

Llegir més

Per madurar cal un temps

28 de juliol de 2020

Amb els anys m’he anat tornant en certs aspectes “conservador”, i no em sap greu dir-ho, és una evolució normal de les persomes, les quals  amb la perspectiva del temps deixen de creure en alguns principis que de jovenet les havien ennlluernat. De fet, però, no és conservadurisme “strictu senso”, sinó pragmatisme. A una certa

Llegir més

Una situació inquietant

24 de juliol de 2020

És un fet que per moltes persones provinents  de la immigració  -llevat meritòries excepcions-  la nostra llengua és, malauradament, percebuda més com un llast que com un avantatge.  Això és especialment notori per part d’alguns membres del col·lectiu llatinoamericà  – per raons que no entrarem a analitzar aquí-  que exhibeixen rebuig a la llengua, fins

Llegir més

LES ERUGUES NO HO SÓN ETERNAMENT

21 de juliol de 2020

(relat curt) A  Barcelona hi vivia l’Angeleta, una noia que mai no havia llençat un paper al terra i que no gosava aixecar mai la veu. Sempre deia que sí a tot i l’horroritzava dur la contrària a ningú, encara que pensés que fins i tot podía tenir raó. La cosa ja s’arrossegava de dècades

Llegir més

No cedim !

17 de juliol de 2020

L’opinió generalitzada és que a Catalunya a l’hora de votar per una possible independència hi ha dos grans blocs, meitat i meitat, amb oscil.lacions variables que de vegades inclinen la balança cap a un o un altre segons la cojuntura. És evident que el gruix dels que votarien “no” és format pels “altres” -a seques

Llegir més

La font estroncada

11 de juliol de 2020

Quan vaig arribar en aquell poblet automàticament m’assaltaren tot d’imatges desades als racons més amagats de la memoria, de sobte, em vaig veure transportat a força dècades enrere, quan era a punt de deixar la infantesa. Diria que fins i tot aquelles imatges tenien més força i vida que la visió en temps real, la

Llegir més