El 24 de gener d’enguany, en complir-se tres-cents onze anys que les tropes borbòniques van incendiar Calaceit, és una bona data per plantejar una sèrie de reflexions al voltant de la celebració d’ un hipotètic “Dia de la Franja”. Per començar cal dir que això del dia propi o, segons els casos, el dia nacional cal
Ja fa uns anys, quan Joan Tugores n’era rector, els diaris es van fer ressò de l’oferiment per part de la Universitat de Barcelona, a través d’ internet, de gairebé 140 cursos de les més diverses matèries; d’aquests cursos, 120 s’impartien en castellà, en català 20 i en anglès 3…. És a dir, al
Macià, la rauxa positiva Aquest Nadal [2022] es compliran vuitanta-nou anys de la mort del president Macià. Un fet molt sentit pel poble català. No endebades el popular “Avi” havia sabut connectar amb les classes populars, en un sentit ampli, des de la petita burgesia, la menestralia i els camperols a la classe obrera. I,
No sé si us heu fixat en la perversitat de certes elaboracions semàntiques creades amb fins confusionaris, com les definicions de “nacionalistes” i “no nacionalistes” usades a l’Estat espanyol, especialment en referència a Euskadi. Són definicions que freguen l’absurditat i dignes d’un Goebbels d’estar per casa. Algú pot arribar a creure, especialment després dels
Biblioteca pública de barri tradicional a Barcelona: fan sessió de divulgació del servei de préstec automàtic. Ho fan en castellà (SIC). Entre els qui escolten uns quants rostres foscos… Sembla que per a alguns fan d’ inhibidor de la nostra llengua, i ,de la mateixa manera que un conductor frena de cop en veure
L’any 1989 l’historiador Ricard Vinyes va publicar, a edicions 62, “La presència ignorada. La cultura comunista a Catalunya (1840-1931)”. És un text que continua mantenint el seu interès i que convida a ser rellegit, tant per la seva temàtica com per certs pressupòsits que conté i que inciten a la polèmica… Segons l’autor ens
La pertinença de les terres de la Franja de Ponent a l’àmbit català ve de molt lluny, ja en els obscurs temps altomedievals la Ribagorça -el bressol inicial de la Franja- es diferenciava dels nuclis cristians situats més a l’oest per un feudalisme més vigorós i una major influència franca, igual que la resta de comtats
Aquest proper trenta de novembre [de 2016] es compleixen els cent vuitanta-tres anys de la instauració de l’actual divisió provincial de l’Estat espanyol a càrrec de Javier de Burgos. Ja des del principi fou una divisió feta “des de fora” per part del govern central, i amb ànsies, valgui la redundància, centralitzadores. Va ser
En els darrers temps, i coincidint amb el fenomen de l’explosió del turisme de masses, s’està produint a Barcelona el que es coneix per gentrificació. És a dir, que a barris tradicionals els habitatges són adquirits per classes benestants i la seva població original és reemplaçada i es veu irremissiblement expulsada cap a la perifèria,
Crida renovada per la concòrdia a la Franja En un anterior escrit ja vaig advocar per una política de col.laboració i de no hostilitats entre catalanisme i aragonesisme. Es obvi que la qüestió “de la Franja”, però, és una font de susceptibilitats i polèmiques –de la mateixa manera, tot i que d’una manera molt menor, la Val
Supermercat de la cadena Bonpreu a Barcelona, empleats joves, majoritàriament nascuts aquí, i amb coneixement de català suficient –ja que els ho demana l’ empresa-i escolaritzats aquí; entre ells parlen en castellà, ja que el català només el tenen en el seu imaginari com a llengua escolar. També, no hi ha diferència de competència a
La façana mediterrània de l’ Estat francès té, poblacionalment parlant, molt poc d’occitana, ja sigui a causa de l’activitat industriial i comercial, Marselha, Tolon, o turística, Canas, Niça…..A banda dels estrangers rics hi predomina una amalgama d’origen magrebií, portuguès, italià, armèni, i de moltes
Montserrat Guibernau, professora al “Queen Mary College” de la Universitat de Londres, és una de les veus més autoritzades en l’estudi del fenomen nacional. En la seva concepció el nacionalisme implica donar veu a aquells qui s’ ha fet callar, i va associat, des d’una òptica política, a ideologies democràtiques que defensen la diversitat i
Normalment, quan es critica el nefast paper del jacobinisme en el món contemporani, apareixen automàticament des de determinats mitjans rèpliques furibundes contra els qui han gosat posar en solfa determinats principis tinguts per immutables-molts cops basades en mitges veritats, tòpics suats i llocs comuns rancis i obsolets. Mostra d’ això és la intenció de
Davant el triomf del Brexit cal ser molt cauts a l’hora d’analitzar els resultats per zones geogràfiques i nacions. Primer de tot, dins el territori pròpiament anglès trobem que l’únic territori on ha triomfat el no clarament ha estat l’ àrea de Londres, l’àrea precisament mes internacional i cosmopolita, sí, però també la menys