Qualsevol dia d’aquest mes teclejant al tren…Pròxima estació: MÈXIC EN ELS SOMNIS DE LES 6:00 AM! La dona de les ulleres negres del tren. Em mira. Impulsiva. Com si fos una fugitiva de luxe. Americana negre. Brusa blanca. Ulleres fosques. I jo la miro i ella em clava la mirada. No para, com si em
Lo que a mí me parece lo más elevado del Arte (y lo más difícil) no es hacer reir ni llorar, ni poner cachondo o enfurecer, sino obrar al modo de la naturaleza, es decir, hacer soñar. Por eso las obras más hermosas poseen ese carácter. Son serenas de aspecto e incomprensibles. Flaubert. Digues que
ets una forimigueta… El misteri de sortir de la teva mare…és quelcom tant misteriós com quan em somriu un colom assassí…Mareta meva ara et dic…buscant el teu somriure…Al principi no et deia et plorava perquè no sabia ni pronunciar ni la ma ni la ma. Però tot i així tu sabies que et necessitava….Ets artesana
….Avui vaga d’escriptors: …deixem que dansin les paraules al carrer i els pètals de rosa dins del llit!! Per una cultura popular i lliure!!
Margarides grogues blanques verdes dins del pou por forat mantega desfeta no la del internat fàstic i seca esmorzars amb pluja grisa, m’agrada, m’agrada, l’aire a la cara, fred, internat, sol al cos fred, calor i calor torrades amb oli, piscina, sense els pares, calma aigua aire, festa amb els de la uni, llimona mojitos,
Hi havia una vegada en un castell una princesa i un princep….I van viure feliços per tooota la vida…. Ah si??? Els minuts han passat, els segons s’han esfumat i dels anys passats ni te’n recordes. I llavors penses, bUf quin alliberament. Les formiguetes deixen de dansar dins del teu estomac i ara són les
tic tac Tic tac tic tac…vull dormir!!!! No no no…tu avui no dorms… Troc troc troc…sorolls de cap… llum llum llum les persianes dels veïns baixades… tothom fa gronchhh o grrrrr i tu amb els ulls com bolets… I el tic tac tic tac se’t penja a l’esquena mentre intentes acoplar-te el teu coixí…
Com ho farem? Ets bonic, preciós, ets el seu noi…però com té de fer…com l’has d’estimar. Jo cec que molt. Us costarà. Ho aconseguireu o qui sap! Com ho farem? Miquel et dius. I ella et mirar , no s’ho vol creure. Deixa la Laura costa entendre-la, li hauràs de donar temps i ella també
No costa tant… Estàs prenen el teu cafè amb llet…ole…sense sucre ni edulcorants. Avui a Barcelona fa fred. Tanques els ulls, el sol et ve de cara. T’acarones amb la teva bufanda i estires els dits del peu. Asseguda a la teva terrassa, quin nadal més trist! On has guardat aquella il·lusió. No sabia que
una dia més en contra de Bolonya(i el Miquel apareix i desapereix)…. La paraula enlaire les banderes, la música ressona en el batec de la gent… Tothom està fart ningú es sent cansat…Tothom canta els càntics coneguts…és aquí la paraula certa per la nostre remor i la paraula incerta per les vostres pors… Entenem el
Un poble inhòspit davant d’un poble sense consol (La pluja. Estelades, de les roges, sota el cel. Un poble bisexual, un no rés amb un mar de fons massa significant. Un cafè ole que em costa 3 euros. Una llengua extrangera amb un cor que pertany a la nostra terra…la gent sota la pluja, alguna
Tu i jo som així….avui al mar. Demà, qui sap? Ahir a la muntanya…. amb fotos o sense….amb un t’estimo o ara no cal….ara el necessitem,i a vegades amb aquella mirada no ens cal….només amb un somriure ja ens hem salvat! Avui com diu el Manel et portaré al mar, però em conformaré en agafar
gota a ull… <!– /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:””; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”; mso-ansi-language:CA;} @page Section1 {size:612.0pt 792.0pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:36.0pt; mso-footer-margin:36.0pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} –> Quan la pluja està al cel, però no cau! Quan plou, quan no ha de caure! Aquesta és
(qwertyuiopasdfghjklñzxcvbnm) ara a construir paraules… <!– /* Font Definitions */ @font-face {font-family:Tahoma; panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:swiss; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:1627421319 -2147483648 8 0 66047 0;} /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:””; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”; mso-ansi-language:CA;} @page Section1 {size:612.0pt 792.0pt; margin:70.85pt
Torno i ja em sento… <!– /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:””; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”; mso-ansi-language:CA;} @page Section1 {size:595.3pt 841.9pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:35.4pt; mso-footer-margin:35.4pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} –> M’has trobat a faltar? Jo suposo que sí. Quina ridícula espera, m’ha fet més mal que