A vegades escric/ A veces escribo/

Paraules trencades/ Palabras rotas

10 de novembre de 2009
0 comentaris

4 hores en el barri de Sant Andreu

Un poble inhòspit davant d’un poble sense consol

(La pluja. Estelades, de les roges, sota el
cel. Un poble bisexual, un no rés amb un mar de fons massa significant. Un cafè
ole que em costa 3 euros. Una llengua extrangera amb un cor que pertany a la
nostra terra…la gent sota la pluja, alguna bona, altre dolenta, hores a la carretera…….tunc..tunc..tunc…fred
fred fred i la calor que m’envolta i la del teu somriure espectacular. El pas
avança ni un stop senyalitzat. Començo a respirar, aspiro , desespiro, aspiro
i no m’ofego….I em sento viva i crec que ells també, un dia especial en un
indret inhòspit i gris amb cases de colors i l’asfalt sempre moll.
)

 

I el barri de Sant Andreu era fins avui un terreny desconegut dins de la
ciutat bruta pudenta i cada cop més corrupta…línia vermella….deixo la moto
a Universitat agafo el metro…bitllet groc…2:00 minuts i en quinze minuts em
paro al barri desconegut ara conegut…quatre hores matinals m’han calgut per
veure com la gent d’un barri es mou sense consol…la gent un mateix problema;
la crisis, l’atur, es pensions( si és que això són pensions o només és
caritat). La gent es sent sola davant d’aquest problemes, però no es creuen que
darrera del banc de fusta i a l’altre banda de la font hi ha cinc persones més
que tenen el mateix problema i que 10 persones més que estan comprant el pa
estan pensant en com arribaran a finals de més. I si vaig sumant a la gent amb
qui m’he parat a parlar i a escoltar-los em consta que la plaça de l’ajuntament
d’aquest barri tant net però tant asfixiat, estaria ple i els polítics, si és
que han de ser assignats amb aquest nom, s’espantarien de debò…Perquè per mi
i és el que ells no saben i és que la major força de qualsevol territori és el
poble…Espero que algun dia Sant Andreu s’aixequi i es desperti i vagin de
cinc en cinc inclòs la Lola una dona d’uns 80 anys que cobrar una pensió de 500
al costat de la Núria que no sap com arribar a final de més amb dos fills i un marit
a l’atur; i que tots junts siguin el monstre i la veu del barri perquè són ells
en veritat qui fan batega les seves cantonades, places i carrers des de les 6
del de mati fins les cinc de la matinada. Bona nit Sant Andreu…I gràcies pel
Bon dia d’avui
SI T’HA AGRADAT AQUESTA ENTRADA POTS VOTAR-LA A:  http://www.premisblocs.cat/bloc/283


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.