A vegades escric/ A veces escribo/

ets una forimigueta…

El
misteri de sortir de la teva mare…és quelcom tant misteriós com quan em
somriu un colom assassí…Mareta meva ara et dic…buscant el teu somriure…Al
principi no et deia et plorava perquè no sabia ni pronunciar ni la ma ni la ma.
Però tot i així tu sabies que et necessitava….Ets artesana o això em crec que
ets…Fins altes hores de la nit et veig creant i descreant petites peces plenes
de carícies.Tanco el llum, perquè ja fa temps que no dormim juntes, encara hi
ets al teu petit refugi com una adolescent abans d’un examen de batxillerat. El
taller del perill t’ha convertit en el perill de tots els joiers. T’has viciat
a soldar, com aquell executiu a la coca. Capses petites amb una minitasseta.
Flors sense tijes. Culleretes minuscules Tires sense plata. L’or ja no t’importa.
És que mareta està molt car!

Jo
et miro i al·lucino pistatxos. Perquè no entenc el teu petit art que desprenen
les teves mans amb alguna taqueta de més. Coses de la vida, perquè mama ens anem
fent grans. I jo també. Podria dir moltes coses de la mareta meva però no és el
lloc. Ella ja ho sap tot. La santa pacient mare és una petita escultora. Em
sembla que abans era joiera, això ella es creia. Però no ho és. és una traïdora
de l’or. És una viciada de l’art malgrat ella encara no ho sàpiga. Hores i
hores asseguda davant de la seva taula imposada. Algun dia li robaré el taulell
que es mereix. El d’un vell artesà que les dues hem estimat molt. Jo te’l
robaré i te’l portaré com a recompensa de tots aquests anys.

Son
les 0:39 i la mama artesana està treient foc per un cacharro que a mi em fa
molta por. I el cacharru fa fuuuuuuuu i enganxa una peça amb un altre. I com la
claves. No fas joies, fas petites peçes encantades. Ets una bruixeta. I com
m’agrada.

SI T’HA AGRADAT AQUESTA ENTRADA POTS VOTAR-ME A: http://www.premisblocs.cat/bloc/283