A vegades escric/ A veces escribo/

Tu
i jo som així….avui al mar. Demà, qui sap? Ahir a la muntanya….

amb
fotos o sense….amb un t’estimo o ara no cal….ara el necessitem,i a vegades
amb aquella mirada no ens cal….només amb un somriure ja ens hem salvat!

Avui
com diu el Manel et portaré al mar, però em conformaré en agafar la meva moto mig
trinxada en els meus somnis….I anant cap aquella cala ens perdem, com sempre,
quan marxem algun lloc on no és el nostre. Però sempre acabem trobant el
caminet, que en porta al destí, que desitgem o a vegades ens trobem en un lloc
inesperat. Però que mes dona si en el camí, ens hem pogut dona la ma i el beset
que fa un minut i 18 segons desitjava, perquè puc…

Ens
deuen dir bojos i que mes dona! ?i metre et digui això ens riurem?? Si per mi
la bogeria és no estar junts, si per mi la bogeria es trobar-te en mig del mar
cantant una de taurons i ballant entre meduses…Aquesta és part de la nostre
vida, està en perill sense sentir que l’aire està emboirat i pogué sortir d’aquest
aire respirant sense ofegar-nos….Avui em quedaré somiant al mar…demà
caminaré amb tu sobre les muntanyes…I ara la vida és un perill, demà encara
ho serà més. Al mar et vindré a buscar i dins d’ell rodejats de bestioles i
animalons perillosos i insignificants et diré que aquí és on toca estimar-se. Tu
et quedaràs parat, jo em submergiré i sota les roques vindràs, m’agafaràs i em
diràs que la vida no és mai perfecta. La llàgrima entre tant de mar no me la
trobaràs, però sabràs que estic plorant de felicitat. I avanç de submergir-nos
encarà més al fons ,em donaràs el beset que tu, fa un minut i 18 segons
somiaves i desitjaves. Al mar…dins del mar….agafats de la mà…

SI T’HA AGRADAT AQUESTA ENTRADA POTS VOTAR-LA A:  http://www.premisblocs.cat/bloc/283