A vegades escric/ A veces escribo/

Com ho farem?

Ets bonic, preciós,
ets el seu noi…però com té de fer…com l’has d’estimar. Jo cec que molt. Us
costarà. Ho aconseguireu o qui sap! Com ho farem? Miquel et dius. I ella et
mirar , no s’ho vol creure. Deixa la Laura costa entendre-la, li hauràs de
donar temps i ella també te’l haurà de donar. Però tu li faràs pam pam…i el
cor serà teu i el teu d’ella. I mai més us cansareu d’un i de l’altre.

Que tremolin les
muntanyes que tant mirareu i tant intentareu expiar-les. Escolta’m. Segueix-la.
I tu qui ets? Com us enamoraré? Mira que sou tossuts i exigents. I que li diràs
Miquel? La Laura no és de les fàcils. I tu ets un noi de poble. Ella de ciutat.
Ella és forta. Tu no et calles. Ella és sincera. Tu ets directa. Ella és freda.
Tu saps acariciar-la. I els dos teniu aquest caràcter que em treu de polleguera.
Ella parlar. Tu escoltes. SILENCI..ESPERAR…TRUCADA..LLÀGRIMA…UN BESET A LA
PLAÇA…FENT L’AMOR FINS LES 6 DEL MATÍ.I les muntanyes us xiularan l’aire que
endinsareu mentre us feu l’amor, pell a pell, segons sense esperar TU LI
CANTARÀS…ELLA ET BALLARÀ. El camí no serà fàcil.. La terra es mourà, però
vosaltres us mirareu i sempre tindreu forces per seguir endavant…per seguir
militant…per seguir somrient…per seguir estimant…per saber que no estareu
sols... Miquel et dius. Jo intentaré que tot sigui
més fàcil. Però amics meus aquesta serà la vostre història i jo l’únic que
intentaré és que en paraules sigui més comprensiva. Perquè només vosaltres dos
enteneu l’amor que us teniu…I jo només sóc una okupa de la vostre relació que
em marcarà tota la vida. Sou increïbles. Quan us veig prenent una copeta de vi
en aquella terrasseta plena de plantes i us mireu, tot el meu entorn es parar només
per contemplar, això tant sincer que teniu quan us mireu…Que tingueu Bon
any…

SI T’HA AGRADAT AQUESTA ENTRADA POTS VOTAR-LA A:  http://www.premisblocs.cat/bloc/283