… El desig ha baixat les escales. Tu et baixes la faldilla per si les mosques. Balles una dansa desconeguda amb un mig conegut . Això mai. Et rius com si estiguessis en un circ. Et puges sobre un elefant i rodes sense sentit. Només vols escriure, res més vols fer. Ni més planetes necessites.
berlin suite SCHÖNEBERG Com sempre, ha estat un afer casual: amistats d’amistats, aquí, allà, al Nord, al Sud… No m’agrades, de primer. Potser et veig els meus defectes (difícil trobada d’escorpins!) i vull sempre miralls de la visió més perfecta. Segueix la nit i el vi blanc, d’una regió alemanya que m’és totalment estranya. Tot
… L’avi Antoni et va dir Artista. I tu fas tombarelles per tota la diagonal i esmorzars amb tigres. l’avi Antoni de petit et disfressava de pallasso i de vegades de princeseta. Junts anàveu a tots els estrenus de disney. I tu sempre somreies. Però ara estàs en una cantonada amb la yeni menjant
… Avui no intentaré oblidar-te. Amb cafès i croissants el dia fa ruig ruig. I jo agafo el casc baixo per bailen i jo me’n vaig a Finlàndia. Entre roses i gelats. La xocolata arrebossa el kiwi que em prenc mentre faig un chupa chup. I la nit et ballava com si fos la última
… Pasqual espera a l’Elena. Jo canto una nota de mi. Mentre els meus pits es fan més petits i m’estrenyenen el cos. El nen ha perdut el seu gelat i jo li regalo un somriure. Una clau per entrar. Un somni guanyat i corro per passeig sant joan, la bruixa m’ha deixat de seguir.
… Quan t’adorms entre la nit i un matí amb olor a la Barceloneta que impregna tota la diagonal d’est a oest. Et trobes a faltar. Ahir sí. No estimes. Ja no. I les colometes baixant com si haguessin perdut un vol. Africa està aprop dins del meu cor. El gel està encès. Cuidarem el
… pLUJA SENSE MÀGIA. nO TENS COR NI EL VOLS. bLAU DECORAT AMB UNA ESPUMA DE CAFEÏNA. sobre ELS TEUS LLAVIS. hAS OBLIDAT QUI VAS SER. bloquejada AMB UN CODI DE BARRES. eSTONES TRENCADES. pERILL I SECRETS. Plores i somrius. Estàs entre a favor i en contrA. Baudelaire ET LLEGEIX i et fa l’amor entre
… Et tinc davant dels meus ulls. La Claudia es posa nerviosa. Tens creuades les cames. Però no les vols creuar. Et desanimes amb tantes pors. Saps que per aquest vol et poden caure els llibres i alguns bolis. Enamorada? Avui és el dia. No té importància el que vingui ara ni després tot s’ha
… No miris amb els ulls tancats. No em despertis quan es faci clar. Desperta’m ara. Quan les llums encara no s’han encès. Quan el meu cor estigui apagat. Gent sense somriures. Plores per tot això. Plores perquè ningú riu. T’imagines? Un ball sense flors? Passeges sota la ciutat i no reconeixes els carrers per
… Quan oblides la carpeta. Jo tenia divuit anys. Tot comença. Ulls enfilats per l’escola. El sol t’eclipsa i agafes una piruleta i me la poses als meus llavis. Un cor a la boca i una maduixa a la gola. sha la la la. No corres i em segueixes em giro i ens diem no.
… Camines i te’n vas. No saps quin llibre t’has deixat ni quina faldilla has perdut. Només una mirada es cau al terra i ningú et plora. Una cadena trencada es queda esperant sobre el fred congelat que et crema els peus. Després de tu està tot per fer. No queda rés en aquesta ciutat
… Troba a faltar la teva pell quan la música s’ha perdut. Sentir el que hi ha no és. Aparta de la vista les flors trencades. Apaga la llum d’una habitació. Tanca el pany per sempre. Els records es quedaran dins del pis. Es tornaran a repetir però aquí ja no. Tot s’acaba. Ja no
PANDÉMICA Y CELESTE.(Per escriure bé s’ha de llegir poesia…o això diuen)Imagínate ahora que tú y yomuy tarde ya en la nochehablemos hombre a hombre, finalmente.Imagínatelo,en una de esas noches memorablesde rara comunión, con la botellamedio vacía, los ceniceros sucios,y después de agotado el tema de la vida.Que te voy a enseñar un corazón,un corazón infiel,desnudo
… No pas. No diré que no. Balla amb mi. Sí, avui si. Potser ja mai més tronaràs riure. Fins que passi la pluja sota les escales. I quan es faci clar. Et miraré i menjaré pa. No pots controlar el teu cos i vol caminar. Ets una sirena sense mar. El peixet s’ha mort.
… El Miquel fa les maletes. Tu no el mires. Estàs fent un cafè. Ja fa dues nits que no t’abraça. Avui marxarà. Cap a l’aeroport de Girona. Ja no el veuràs. I ell ja no et farà ballar. Et deixa sola, aquí. En aquesta casa. No saps que has de fer ni a qui