A vegades escric/ A veces escribo/

una dia més en contra de Bolonya(i el Miquel apareix i desapereix)….

La paraula enlaire
les banderes, la música ressona en el batec de la gent…

Tothom està fart
ningú es sent cansat…Tothom canta els càntics coneguts…és aquí la paraula
certa per la nostre remor i la paraula incerta per les vostres pors…

Entenem el pas com
un avanç, entenem la lluita com un fruit, la vostre és la pura burocràcia, la
nostre, la veritat que ho emmarca tot…

La Laura està
distreta, no mirar en cap punt fix, no enlaire cap bandera, té fred i el cor
calent…els seus llavis que tremolen em duen les cançons que em fan seguir
endavant, que em fan seguir portant la torxa…que ens fan ser més forts. Ara
ella es gira, em mira, em somriu i segueix el pas cap a Via Laietana…

Deixa’m de mirar-me
qui ets tu…Laura prou ja d’avorrir-te amb els altres. .torna amb ell amb
tren…serà que no has estat amb altres i no has sentit ni la punta de la
llengua…Per què ell? Laura que collons et fa por? Hòstia l’estelada…com bufa
el vent…i com ballaria nua davant seu.. I el Ginesta i la meva mare…i la
Maria…i L’àvia que volen de mi?? ..Que coll passa amb els mossos…Que sento?
En què crec? En tu i en tots nosaltres  ..Assassins
…Assassins .. Cops i punys, bastides contra porres.. Fora les forces d’ocupació
..Miquel on ets. No et veig. Estic al terra. No veig les estelades. Miquel Borrós.
On sou ..Aparto a la gent…Escolto als meus.. Marxem, marxem. Davant de la
comissaria espero que demà sigui un altre dia amb un sol més serè.

SI T’HA AGRADAT AQUESTA ENTRADA POTS VOTAR-LA A:  http://www.premisblocs.cat/bloc/283