A vegades escric/ A veces escribo/

gota a ull…

<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

Quan
la pluja està al cel, però no cau! Quan plou, quan no ha de caure! Aquesta és
la paradoxa de la vida. Avui ulleres noves per llegir i en un no rés ja m’han
volat. Ser despistada en aquesta vida és un perill. És necessari un radar les
24 hores (tic-tuc-tic-tuc ALERTA!!) durant el dia i la nit. I ara li diuen està
boja. Quina empanada! Encara me’n recordo del examen o examen sorpresa? Doncs
he escollit l’examen sorpresa = escriure tot el dia. El claustre de la UB de la
plaça universitat, és fosc i petit. Però té quelcom que en les altres facultats
que he estudiat, no ho tenen. Potser és el color que em respirant les
assignatures. Ara sí que he escollit on tocava.

I
entre tant llibre i apunts de Kafka…és difícil trobar una feina. Una feina
que almenys em permeti dona un petit salt cap a la meva miniindependència, no
la dels nostres països(que esperem que amb la nostre lluita, arribi un dia no
molt llunyà i que arribarà). I això, les ulleres que em feien veure les lletres
més grans en un tres i no rés, em pujo a la moto, arribo a casa i tota motivada
que m’anava a llegir va i obro la bossa i zasssssssssssss……les ulleres
invisibles desaparegudes mentre segur que li estan queien les gotes de pluja
grisa i pudenta de la ciutat.

Potser
no era la mirada d’escriptora que es necessitar tenir? Potser és que els
escriptors no necessiten ulleres per sentir-se escriptor? Potser que els
modernillos necessiten les ulleres per sentir-se més bohemis? O potser és que
el capritx el perds en un pim pam? I en canvi el que es de veritat sempre es
manté dins de la teva bossa malgrat estigui oberta, plogui, nevi, o geli? O
malgrat, a vegades, ja no te’n recordes que sempre ha estat i mai s’ha caigut?
Sempre plou sobre mullat o això diuen els conformistes…Jo aquests ja no me’ls
crec! Bona nit ulleres traïdores!!! Demà buscaré unes que em facin veure la
pluja amb més força per poder combatre-la amb contrast i esma…