A vegades escric/ A veces escribo/

…

Avui
no intentaré oblidar-te. Amb cafès i croissants el dia fa ruig
ruig. I jo agafo el casc baixo per bailen i jo me’n vaig a Finlàndia.
Entre roses i gelats. La xocolata arrebossa el kiwi que em prenc
mentre faig un chupa chup. I la nit et ballava com si fos la última
nit mentre tots els bars estaven tancats i alguns ja els obrien per
preparar els cafès. Tu i jo només sota un sostre i els groupis
sonaven . Entre desconeguts no entens que tens memòria. una memòria
desmemoriada. Al dia següent tot es converteix en diferent. El teu
cos jove i vestida de vermell com una princesa abandonada. I tu
t’agovies amb muntanyes i disfresses. Em dius que ets rarot jo et dic
que més que tu. I que escrivim. No entens com pots fer això. El
ball ha començat fa hores i ara es quan més el cantes. Mala
memòria. Tot són nits diferents intentant trobar el que no volem
trobar. Entre sushis i vins tot s’enfreda i l’estiu està més aprop.
El infant no apareix ja està lluny d’aquí i tu et sents més
alliberada.
Dedueix el que podem fer avui. Del reves del dret
camino sota la ciutat que m’omple l’escalfor que es va quedar en una
sala de patinatge de gel. La dolçor dels teus llavis i el foc del
dia esquerp. I mentre balles la danza kuduro busques la mirada que et
portarà a girar el dia i això només ha començat. Ara. Dos
vestits. Un es treurà l’altre es quedarà posat. Una mà a dalt i
fas una volta. Ja no es pot fumar. Danza kuduro. Estàs rossa i les
sabates sonen massa fi. Trepitja fort i salta amb els braços a dalt.
Et miren i et tornen a dir Amelie. Tu no vols ni creure ni parlar. Oi
oi oi. La música no parar. I un pallasso et somriu i la bruixa et
guinya l’ull.
No ploris per el desconegut no somriguis a
desconeguts només balla entre desconeguts. Somriu pel que vas
conèixer i pel que ja no hi ha i ha de venir. Balla’m entre una
espelma i un nou grup. I a Finlàndia fa fred i a Barcelona ja fa xof
xof mentre jeus al migdia llegint Antígona i Ulisses es va perdre
per Collserola.