A vegades escric/ A veces escribo/

…

L’avi
Antoni et va dir Artista. I tu fas tombarelles per tota la diagonal i
esmorzars amb tigres. l’avi Antoni de petit et disfressava de
pallasso i de vegades de princeseta. Junts anàveu a tots els
estrenus de disney. I tu sempre somreies. Però ara estàs en una
cantonada amb la yeni menjant pipes i bevent una donsimon. I corres
per la guineueta amb una motu robada. I les tombarelles les vas
enterrar entre farlopa i pastilles infectades. Et folles a la yeni
com si fos un ninot. No saps quan et vas perdre. Portes una tejana
plena de grassa i sents que fots pudor. Vols aixecar-te i no pots.
Per la nit deixes a la yeni avui no vols dones, ni drogues ni wiskis,
ni donssimons. Veus un gos abandonat. Et somriu i tu plores.
Alternativa. No pots ni buscar feina ni anar a casa els teus pares.
S’escandalitzarien. Serà millor que es pensin que estàs desaparegut
en una colònia hippie mentre ells van de còctel en còctels.
Lalalalalalalalalala. Pensa petit Antoni. Vas a una casa d’acollida
et dutxes i sopes. I recordes la teva família. I demanes un desitj
mirant el cel, pensant en l’avi Antoni. Bufes trenta espelmes
imaginàries.
Avui balles una rumba com si estiguessis amb ell. I
si ara sí. Fas tombarelles per la Diagonal et disfresses dins d’un
parc. I te’n vas a la rambla i ara ets un mim, avui et
transvesteixes, vas a un circ i cantes la rumba del teu avi. Bé
Antoniet t’estàs recuperat. Et pares.
Buahhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh antoniet com està això, mare
meeeeeeva. Uns ulls negres t’han clavat els teus ulls mig esborrats
per tots aquests anys de fum i de conys i de vides perdudes. és
ella. Està baixant la Rambla com si fos una artista però de les
bones. Porta una faldilleta de volants plena de floretes. I quins
ulls. Porta un recollit d’escàndol. I una samarreta negre
ajustadeta, com te la treuria Es para i sents que ella ho ha sentit.
Però això és massa. Una mirada seguirà perduda per la bruta
ciutat. Com si aquell instant se l’esfumés la guardia urbana. Però
no, aquest cop no deixaràs que això s’esborri com un fanal. La coca
va fer mal però ara és ja. I Antoniet ja no estàs tant malament.
Tens un espectacle, un piset compartit, i no tens monu. Vols una
Antonieta. I la de la faldilleta saps que té allò. Allò que et
posa i que et pot portar a la Barceloneta per fer una bona paella un
diumenge i arrossegar-te en els seus pits i parlar d’aquelles
històries que fa anys que no expliques. I que ella et rigui i et
parli de les seves flors. Hola bonica! Ets artista? Sóc escriptora.
Vols venir amb mi? A on? A la presentació del meu  llibre?
Estàs segura? Més que mai. No puc deixar escapar aquest fiuuuuu que
tant he escrit en els meus contes i en les meves novel.les. Ets el
meu artista. Però no te’n refiïs d’un cor gelat ,eh petit mim.
Tranquil·la el gel a la primavera sempre es pot fondre. I després
marxarem a Calella que Barcelona està massa bruta per
descongelar-te.