A vegades escric/ A veces escribo/

…

Pasqual espera a l’Elena. Jo canto una nota de mi. Mentre els meus pits es fan més petits i m’estrenyenen el cos. El nen ha perdut el seu gelat i jo li regalo un somriure. Una clau per entrar. Un somni guanyat i corro per passeig sant joan, la bruixa m’ha deixat de seguir. No tinc la disfressa i el pallasso s’amaga darrera de l’armari. Però a l’elena ja no li fa por dormir amb els llums apagats. Sense el Pasqual.
Per sarria van clavar el seu racó però ella mai va arribar a temps.
Com la vida.
Mai s’arriba quan és el moment.
Tot va a compàs partit i seguit.
Fins que dius, jo tinc una mirada i torno a començar. Sola i amb
estrelles escombrades.
Tot, sol estàs, i jo et llegeixo un poema de
Miquel Marti
i tu em ressegueixes com en un poema de Papasseit.
El teatre ple i l’escenari buit.