A vegades escric/ A veces escribo/

…

El desig ha baixat les escales. Tu et baixes la faldilla per si les
mosques. Balles una dansa desconeguda amb un mig conegut .
Això mai.
Et rius com si estiguessis en un circ. Et puges sobre un
elefant i rodes sense sentit. Només vols escriure, res més vols fer.
Ni més planetes necessites.
Tinc un caramel per tu però no treure l’envoltori.La teva mirada fa mal amb suc de mandarina. Jo et diré, el que és de veritat, i baixarem la pujada que mai ens vam atrevir. Parlo de juliols i d’agosts que vindran sota la diagonal. Ballant per la Barceloneta, i cridant sobre la vespa que ens portarà on vulguem. Avui, plou sota la bruta ciutat. La copa es va caure quan et vas posar nerviós i no tenim foc. Potser, l’he perdut des de el cel. París està lluny, i jo de mi, i tu de mi. No existim junts perquè encara no ens coneixem, ni ho volem. La sorpresa serà llegir-te i ballar, entre les cantonades i carrers, amunt i avall de la nostre ciutat, que encara no la veiem junts, ni avui ni demà, ni l’any que ve. Però la veurem.