marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

11 de setembre de 2020
0 comentaris

EL DESASBORAMENT DE L’ESCAFANDRE

Un llenç en blanc amb un grapat de taques
de colors primaris distribuïdes
a l’atzar fa creure que pot distreure
la ullada àvida de mirera enterca
proveïda de mans esplugadores
que no defugen el tacte de cap
cos glatent amb voluntat d’alba roja.
Grallen quatre corbs que no es deixen veure.
Qui sap si esperen qualque poderós
en fuita per celebrar la fugida.
Gruen la llibertat el qüern de pinces
que subjecten els gallardets somorts
que no poden contenir la impudícia.
Sons trencats de ferroveller acompanyen
el capficó en el llot dels brins d’idees
que enyoren l’aigua i l’aire que reclamen
el desarborament de l’escafandre.

SOMÀLIA MOR DE FAM
03.05.2013 | 2.06
A General
LA DESTRESA DEL MATANCER
22.12.2011 | 11.14

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.