marginàlies

A Bunyola, la meva vila, en el seu cementeri, avui han començat les obres per mirar de trobar les restes de 15 persones que varen ser assassinades pels feixistes i abandonades a les voreres d’alguns camins i carreteres del terme. Segons indica l’historiador Xavier Margais, els cadàvers d’aquestes persones foren enterrats al cementeri  bunyolí entre el 6 d’agost i el 28 de desembre de 1936. La tasca no serà fàcil, com no ho ha estat a cap altre dels indrets de l’arxipèlag on s’han engegat treballs semblants. Tampoc no ho és, bo de fer, retornar la dignitat a tanta ignomínia.

I en aquest intent desesperat de reparació justa no hi ajuda gens que, a Bunyola mateix, com qui diu a dues passes d’aquest indret on es du a terme l’intent de dignificació extrema, encara hi hagi, altiva i desafiant, la creu “de los caídos”, un símbol vergonyant i que avergonyeix; un caramull de pedra en forma de creu que ens vexa i que si és patrimoni de res ho és de tot allò que va en contra de tots els drets individuals i col·lectius.

Per fer justícia a la història, hem de cavar fons i recuperar els oblidats, els escarnits, i hem d’enderrocar tots els símbols que, encara avui, segueixen humiliant la memòria dels assassinats. I per fer encara més justícia a la història, no es pot permetre “contextualitzar” res del que es va aixecar per exaltar l’oprobi, la repressió, l’assassinat… el feixisme.