marginàlies

Just davant la parròquia, a les nou i mitja del matí, una parella baralladissa de coloms urbans crida l’atenció del ca bòxer que es recupera d’una operació delicada. Camina com si resàs, sense dissimular ni el neguit ni el cansament, fent patir d’allò més en Blai, l’amo. En sentir la fressa dels coloms, aixeca lentament el cap fins a la cornisa on s’esbatussen i el mou a dreta i a esquerra dibuixant un no categòric que tanmateix no amaga una ganyota que ve a dir, no acabeu mai la juguera, animalons.

És conegut de tot el barri, en Poc, per bonifaci i per haver salvat d’una mort segura un menut que sortí del cotxet i se n’anà corrent cap a les tres files incansables de cotxes que ocupen tota l’amplària de la calçada. Sa padrina parlava amb una altra madona davant l’administració de loteria que mai no ha donat cap premi important però que veu com es formen cues en els sorteigs més importants.

De cop, el menut, ningú sap com es desfermà, botà del cotxet i tirà dret, cap a la calçada. En Poc, a poques passes mal comptades, lladrà dos cops, dos lladrucs entenimentats de sometent, no va tenir mal de fer fugir de les mans sempre balbes d’en Blai i en dos bots s’interposà entre el menut i els cotxes aparcats a la vorera. La criatura topà amb el seu ventre i quedà assegut en el carril de bicicletes.

A l’instant tot va ser un xiscle i corregudes de molta gent. En Poc, en veure que havia pogut evitar la tragèdia, s’apressà a dir quelcom al menut que el va fer esclafir de riure. Sa padrina, que ho veié tot amb el cor en un fil, a qui abraçà primer va ser a en Poc, que s’empegueí d’allò més. I després de la padrina, tots els que compraven dècims abraçaren el bòxer. Havia nascut un heroi i en Poc porta la distinció amb la humilitat pròpia dels bòxers.

Confia que es recuperarà aviat de l’operació perquè frisa de seguir fent barri i saludar tothom, sobretot els que vitalment ranquegen més, sobretot el sense sostre de la placeta –a contracor d’en Blai- que sembla que no troba carrer segur per arrecerar-se.