L’impetigen és una infecció purulenta de la pell, generalment de caràcter agut, produïda per cocs piògens, que es caracteritza per la formació de crostes d’aspecte similar a la mel, segons el Termcat. El Diccionari General de la Llengua Catalana de l’IEC, d’altra banda, indica que és una infecció de la pell caracteritzada per l’aparició de
Avui a Bunyola s’ha celebrat la Cursa en roba interior, una exhibició de bon humor i alliberament de complexos que en molt poc temps s’ha fet un lloc d’honor en la programació de les festes de sant Mateu, el seu patró. Molta gens desfilant, la veritat és que no corren gens, de totes les edats
Luis Eduardo Aute fa avui 74 anys que vol ser aprenent de tot i no mestre de res. Reconec que no ha estat un cantautor a qui he seguit com es mereix, ni conec a fons la seva poesia, però em sembla un artista ver que estima prou les paraules i just això cal atendre’l.
Per si no ho sabíeu, avui és el Dia internacional de parlar com un pirata. Talment. Se celebra des del 1995 i jo me n’assabento avui. Probablement vaig 24 anys enrere de la resta del món, i val a dir que, si és així, no me’n penedeixo. No m’he entretingut a llegir en què consisteix
Avui fa 150 anys que va néixer Caterina Albert i Paradís, una de les escriptores capitals de la literatura catalana que adoptà el nom de Víctor Català. Faríem bé de recordar-ho sempre i en referir-nos a les seves obres diguéssim que són de Caterina Víctor Albert Català. També en fa 46 que morí Salvador Allende
Ahir vaig tenir l’ocasió d’anar a la teulera de Miquel Barceló a Vilafranca. El motiu no era altre que lliurar a l’artista dues peces de ceràmica fetes a la presó de Lledoners per Jordi Cuixart i un exemplar del seu llibre “Ho tornarem a fer”, dedicats; i una carta de Txell Bonet, la seva companya.
Avui fa 108 anys que va néixer Manuel Sanchis Guarner, filòleg, assagista, historiador i escriptor valencià molt vinculat a Mallorca. Hi arriba el 1943 i ho conta així Francesc de B. Moll en el seu “Els altres quaranta anys”: “No sé si per revisió de sentència o per alguna amnistia, l’empresonament de Sanchis Guarner quedà
Els “Manel” m’han fet reescoltar el disc “Alenar”, de Maria del Mar Bonet, que des que tenc 20 anys és amb mi. El va editar el 1977 i per mi condensa el seu treball extraordinari i sempre inquiet en la recerca expressiva i en la reivindicació a través de la sensibilitat, l’única forma de transformar
Primera. Ha refrescat i ens fa bé, per molt que els escolars ensumin l’escola i molts ja es planyin abans de començar. El ca en acollida també agraeix el canvi de temps, però adverteix que no repiquem, que l’estiu encara no ha acabat i es pot revenjar d’aquest benessere que fa el dissabte més ple
Avui és sant Zacaries, l’onzè dels profetes menors. Era fill de Baraquies o Berec, i aquest ho era d’Addo. Va viure cap al segle VI aC. No en conec cap per donar-li els molts d’anys, però si n’hi ha algun que llegeixi aquestes línies, que es doni per felicitat. Tafaner com som afortunadament, he volgut
El Suprem ha concedit 6 hores a Jordi Cuixart perquè pugui assistir al naixement del fill que espera amb Txell per d’aquí a uns dies. 360 minuts, per més precisar. Una eternitat, sens dubte, molt bona de comptar. Cobrim de glòria, per això, aquests jutges suprems tan sensibles, tant curulls de sensitivitat. Més càstig, més
Enfrontar-te a textos propis de fa més de vint anys és apropar-te al caire de l’abisme i desafiar l’equilibri, amb un peu a la roca i l’altre a l’aire. Res a veure, clar, amb el balanceig, que sempre acaba en culada alliçonadora, de la criatura que decideix deixar d’anar de grapes i jugar a comportar-se
Cercant dades sobre la regió italiana de la Basilicata, top de cara amb un fenomen que desconeixia, el “brigantaggio”, que es podria traduir per bandolerisme i que es produeix després de la reunificació italiana, un procés iniciat el 1859 i que s’allarga fins al 1870. Es tracta d’un fenomen iniciat pels pagesos sense terra del
Amb la solitud no es mercadeja: un vell coix dona la mà a dos infants davant la boca d’una mina que començaren els romans i acabaren els feixistes. Un joc de claus en terra, l’aire glaçat que surt de la galeria que estopeja els somnis dels infants i la derrota del vell. Amb la solitud
M’he declarat, em declar i tenc per mi que ho seré fins més enllà de l’alenada, devot a plena consciència de Joan Mascaro i Fornés, un savi mallorquí no suficientment conegut ni valorat que, per simplificar –i tota simplificació acaba sent beneita- esdevé un dels nostres ponts més segurs per anar de l’orient a l’occident