Amb la solitud no es mercadeja:
un vell coix dona la mà a dos infants davant la boca
d’una mina que començaren els romans i acabaren
els feixistes.
Un joc de claus en terra,
l’aire glaçat que surt de la galeria
que estopeja els somnis dels infants i la derrota
del vell.
Amb la solitud no es mercadeja:
claudiquen els garrovers i els lladres
que hi confiaren.
Els claus afamegats de la fera
no alteren la solitud que renega
del mercat ni la determinació de la bicicleta
que no suporta la cadena.
La mà que escriu el poema
és la mateixa que escanya
la veu que discrepa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!