Anit de celebra a Barcelona la Festa de les Lletres Catalanes, o la Nit de Santa Llúcia, que organitza Òmnium Cultural, en el decurs de la qual es lliuren el Premi Sant Jordi de novel·la, el Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions, el Premi Carles Riba de poesia, el Premi Muriel Casals de Comunicació,
No els cercava expressament, als versos: cercant una altra referència m’he trobat amb ells i m’ha fet bé tornant-los sentir . Ja ho tenen, això, els versos dels mestres. Perquè la fatiga m’acompanya fa dies i no pensa anar-se’n per ara. El cansament com un escarràs entre carn i ungla, la defallença com un batall
Tot queda lluny, inabastable, tot llevat del temor que tira cap a la por i per això el son té l’alè fatigat i es despert sobresaltat massa sovint. Res no aquieta l’ànsia ni el temps estrellat que perd el senderi i la gana. Volta la sang ben carregada de coll, fluixa de boca i cames.
Quatre anys després del tancament de Ràdio i Televisió Valenciana comença l’emissió de la nova ràdio pública del País Valencià “À Punt”. Empar Marco, directora general de la Societat Valenciana de Mitjans de Comunicació, té ben clar que “tots els programes de la graella compleixen amb la filosofia del projecte, és a dir, comptem amb
No hi ha res més ple que admirar com una criatura d’un mes i pocs dies s’adorm després de mamar fins a quedar satisfet. No perdre’t cap detall de la caiguda de les parpelles i de la clausura lenta dels ulls amb una calma categòrica, encomanadora, fiblant. Embadalir-te amb els moviments de la boca com
Amb la cançó “Les flamingants” (o “Les F…”) de Jacques Brel voltant-li pel cervell a una velocitat vertiginosa, es disposa a anar a dinar a un restaurant ciutadà de menjar casolà. Brel considerava còmica la cançó però posa de volta i mitja els flamencs: Nazis durant les guerres / et catholiques entre elles / vous
Anit han insultat Jaume Santandreu i Sureda, coordinador i ànima de Can Gazà, a través de la pintada que encapçala aquesta nota. La institució Can Gazà, institut contra l’exclusió social, gestora del Taller Marginàlia, n’ha fet el següent comunicat: Aquest matí hem trobat aquest missatge al Taller Marginàlia dirigit a Jaume Santandreu, el síndic general
Sempre que feia bo, fos estiu o hivern, s’estirava a l’hamaca que instal·là al corral feia anys per fer-hi la becaina. Me’n vaig al coi, deia, i sa dona li responia sempre què tindrà aquest coi de coi que perds l’oremus per ella. I sempre la mateixa resposta de part d’ell: ja saps que és
Els soldats sempre perden les guerres, deix escrit a la pàgina 29 (de 94) d’un llibre de poemes que he llegit tres vegades en dos anys i en cap d’elles he aconseguit entrar-hi, fer-me’l meu. Cosa té, certament, que no sé escatir. No m’espavila, me monotonitza, no em fa desviure per veure-hi el que intuesc.
Estant entre amics la vida s’estén a l’ampla i glateix amb força. La veritable dimensió de les alenades es perceben conversant amb ells sense guió ni cap indici de crispació, anant d’una banda a l’altra amb tota naturalitat, començant a parlar, per exemple, de la Transfiguració de Jesús i les tres cabanes que proposava fer
A Can Gazà ens preparam per l’onada de solidaritat que creen les festes de Nadal. Per això, tenim el rebost i els braços dels residents ben a punt per rebre els presents que ens permeten mantenir dignament l’atenció acurada a les persones que més esment reclamen. Als gazanencs el Nadal ens agafa sempre a contrapeu,
Per als que crèiem que sense violència, a l’Estat espanyol, es podia parlar i tractar de tot, la permanència a la presó d’Oriol Junqueras, Quim Forn, Jordi Cuixart i Jordi Sánchez ens escup a la cara que no és així. Ja fa estona molta que tant les clavegueres com els palaus estatals s’esforcen per presentar
Sovint em diuen que xerr fluix, pot ser massa i tot. En una reunió important i en un indret molt respectuós, dels que imposen reverència, vaig ser el primer en intervenir i al cap de molt poc, les sis persones que m’acompanyaven em demanaren amb un somrís tan educat com imperatiu si podia parlar una
La feina feta per l’Obra Cultural Balear durant els seus 55 anys ha estat esponerosa, intensa, perdurable i altament profitosa. Al llarg d’aquests anys ho ha donat tot per la construcció de la consciència de país i també de Països. Així, l’obra de l’Obra ha contribuït decididament a la mala salut de ferro que presenten
Segueixen empresonades deu persones bones per voler exercir el dret d’emancipació del seu poble. Segueixen recloses les seves veus dignes, pacífiques i dignificadores. Elles i les idees per les quals estan entre barrots segueixen sent objecte d’infàmia i blasme, criminalitzades i criminalitzant tot allò que diuen i desitgen. I tot, segons diu el poder absolut