marginàlies

La feina feta per l’Obra Cultural Balear durant els seus 55 anys ha estat esponerosa, intensa, perdurable i altament profitosa. Al llarg d’aquests anys ho ha donat tot per la construcció de la consciència de país i també de Països. Així, l’obra de l’Obra ha contribuït decididament a la mala salut de ferro que presenten ara mateix a l’arxipèlag tant la cultura com la llengua nostres. És evident que els seus objectius no s’han aconseguit encara, raó per la qual segueix en el tall de feina amb la mateixa força i convicció que el primer dia.

L’exposició “L’obra de l’Obra. OCB 55 anys”, que reuneix una setantena dels cartells que anuncien actes de l’OCB o participats per ella, vol ser un recordatori d’aquesta feina, de la sembra iniciada el desembre de 1962 sota l’impuls de Francesc de B. Moll i que ha donat tants bons fruits. Cada cartell, per això, és una fita en la memòria que ha escrit l’entitat i que és, naturalment, la memòria de l’activisme sociocultural illenc que ha fet possible mantenir el pols i el tremp de les tres branques de la seva acció: la llengua, la cultura i el país.

Aquests cartells reunits per commemorar els 55 anys de l’OCB no voler ser, només, un téntol per avaluar l’acció o per recapitular. Volen ser, també i sobretot, l’estímul que necessiten les nostres propietats com a poble per fer-se lloc entre la desídia, el menyspreu o els atacs dels qui propugnen amb força la ceguesa política, la sordesa cívica o el mutisme crític. Ens cal seguir construint amb solidesa la força necessària per fer-nos valer com a poble amb dret a decidir el futur que es mereix.

També vol ser una crida a l’afiliació: l’OCB ha de comptar necessàriament amb més actius per assegurar la seva acció i la seva efectivitat, i eixamplar-les com més millor. Els reptes a què s’haurà d’acarar l’arxipèlag d’aquí a res ens obliguen a enfortir la cohesió social modelada a partir d’allò que ens és propi. I en aquest enfortiment, l’OCB hi té empenyorada la seva essència. Per això, els seus socis poden ser molts més; hem de ser molts més perquè la nostra llengua, la nostra cultura i el nostre país, en el seu camí emancipador, només ens tenen a nosaltres.