“L’estat català: estudi de dret públic”, Antoni Rovira i Virgili, Publicacions de la URV, Tarragona, 2016. Amb motiu de la commemoració del vint-i- cinquè aniversari de la creació de la Universitat Rovira i Virgili, hom ha tingut l’encert de reeditar una de les darreres obres de l’insigne historiador tarragoní escrita a l’exili a Perpinyà l’any
Avui, Xavier Diez ha publicat al seu bloc aqueixa ressenya de la biografia que vaig escriure l’any passat sobre Lluís Gausachs i Ramon i que encara està pendent de presentació degut a causes totalment alienes a la meva voluntat. És una obra que ha passat desapercebuda malgrat que el personatge biografia és excepcional, com passa sovint
En aqueix bloc he reproduït ben sovint els articles del politòleg francès Pierre-André Taguieff i ressenyat els seus llibres dedicats a l’anàlisi del pensament polític contemporani, en concret els que es refereixen al totalitarisme islàmic emergent al si de les societats occidentals. Avui ha estat entrevistat per Le Figaro precisament sobre aqueixa darrera qüestió: “Ce
El foc, de moment només diplomàtic, contra Israel a les Nacions Unides té, entre altres motivacions, la de desviar l’atenció sobre el decurs de la guerra contra l’ISIS. La transacció russo-turca pel que fa al règim sirià encobreix el fracàs militar sobre el terreny dels dos respectius exèrcits (i també dels iranians) incapaços de batre
La recent resolució 2334 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides interdint tota activitat israeliana més enllà de les fronteres anteriors a la guerra del 1967 ha desfermat una polèmica de repercusions mundials d’abast multidimensional (política, cultural, religiosa, geoestratègica…) que tot just pren volada. Un dels aspectes a tenir en compte és el jurídic,
Israel ha sofert un cop dur abans d’ahir al Consell de Seguretat de les Nacions Unides en aprovar-se una resolució que exigeix l’aturada total de les implantacions jueves més enllà de les fronteres jornado-israelianes anteriors a la guerra del 1967. El govern presidit per Benyamin Netanyahu ha promès no acatar aqueixa decisió arbitrària i injusta
Avui s’escau el vint-i-cinquè aniversari de la dissolució oficial de l’URSS, una data per a la reflexió a Rússia i al conjunt d’Europa ja que en aqueix quart de segle no s’ha donat la compenetració entre la cultura eslava-ortodoxa i l’occidental. Aqueixa entrevista a l’escriptor i polític liberal rus Vladimir Fédorovski, publicada el proppassat 16
Ahir al vespre Benyamin Netanyahu va fer una breu declaració en relació a la resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides exigint a Israel la fi de les activitats a les implantacions més enllà de les fronteres del 1967, que reprodueixo en la versió castellana del bloc de Perla Mamrut: “Quiero tranquilizarles ante
De totes les cròniques que he llegit al voltant de la resolució adoptada ahir pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides exignt a Israel la fi dels assentaments jueus a Cisjordània i Jerusalem Est la que em sembla que condensa millor l’ambient i el contingut de l’acord és aqueixa del periodista jueu català Sal
Geoges Bensoussan va coordinar un llibre col·lectiu l’any 2002 que alertava de les amenaces que s’anaven congriant a l’escola francesa enmig de l’aparent indiferència de les autoritats: “Les territoires perdus de la Repúblique: antisémitisme, racisme et sexisme en milieu scolaire”. Quatorze anys després el seu diagnòstic ha estat confirmat pels fets, dissortdament, sense que hagi
Robert Redeker és un professor de filosofia i assagista de nacionalitat francesa i origen alemany que va atrevir-se l’any 2006 a criticar l’islam i l’islamisme, una actitud que li ha valgut haver de viure permanentment sota protecció policial. Malgrat aqueixes condicions adverses no ha deixat de publicar: Le soldat impossible (Éditions Pierre-Guillaume de Roux, 2014) ; Bienheureuse vieillesse (Éditions
Avui s’ha engegat públicament la crida a configurar l’enèssim projecte polític del progressisme nostrat d’arrels totalitàries i plantejaments abstractes i banals articulat, bàsicament, a partir de l’exit de Barcelona en Comú a les darreres eleccions municipals que han projectat Ada Colau com un referent de l’anticapitalisme contra-independentista. De la lectura del seu florejat manifest fundacional se’n
Avui hi ha hagut una cimera tripartita a Moscú entre Rússia, Iran i Turquia per pactar la reordenació dels conflictes multidimensionals en els quals aqueixos tres estats són actors principals. Cap dels tres és un règim democràtic, ans al contrari, són enemics de les societats obertes occidentals, les grans absents -militarment i políticament- d’aqueixa entesa
Avui s’escau el centenari de la fi de la batalla de Verdun en la qual destacaren els voluntaris catalans i en suport dels quals s’encunyà el crit de guerra “No passaran !“. També el 19 de desembre del 1918 aparegué el número quatre de “La trinxera catalana”, el portaveu dels Voluntaris catalans a la Legió Estrangera
Avui fa vint-i-set anys que l’assemblea nacional de Catalunya Lliure aprovava la Declaració política fundacional d’aqueixa organització que havia nascut uns mesos abans per concórrer com a coalició electoral a les eleccions europees del 1989. El propòsit essencial era sortir de l’atzucac produït per l’escissió del MDT tres anys abans, entre els sectors proclius a