Avui s’escau el centenari de la fi de la batalla de Verdun en la qual destacaren els voluntaris catalans i en suport dels quals s’encunyà el crit de guerra “No passaran !“. També el 19 de desembre del 1918 aparegué el número quatre de “La trinxera catalana”, el portaveu dels Voluntaris catalans a la Legió Estrangera francesa que, entre d’altres noves, inclou un “missatge de la legió catalana i dels catalans que serviren en regiments de línia i artilleria al president dels Estats Units de Nordamèrica que reprodueixo tot seguit ja que reflecteix fidelment l’esperit que animava aquells patriotes catalans:
“Senyor,
En l’hora suprema de la Victòria del Dret i de la Llibertat dels pobles, nosaltres, soldats que havem combatut en la Gran Guerra, conscients de lo que deu ésser la futura Societat de Nacions, ens adrecem a Vos per a demanar-vos que interposeu vostra força moral i material per a que el Congrés de la Pau es tingui compte de les aspiracions nacionalistes dels catalans, que en nombre de dotze mil s’enrotllaren espontàniament sota plecs de la bandera de França i que heroicament han combatut i vessat la seva sang en tots els camps de batalla d’Europa per la causa santa de la Llibertat i de la Justícia.
Els Dardanels i Macedònia, l’Aisne, el Somme, la Xampanya, Verdun, Craona i tantes altres terres de lluites èpiques són regades amb sang catalana i guarden les tombes de milers de legionaris catalans que perderen la vida amb la dolça esperança que sa estimada Pàtria fruiria també de la llibertat que anaven ells a conquerir amb llur coratge i abnegació per altres pobles que, com el seu, vivien sota el jou d’un imperialisme estranger.
Avui, quan l’hora de la Pau és arribada, els soldats de Catalunya s’adrecen a Vos, esperant que qui ha deslliurat tants pobles oprimits aixecarà també la seva veu per Catalunya, demanant la revisió de l’ignominiós tractat d’Utrecht i permetent que la Nació Catalana, lliure i independent, entri a ocupar en la Societat de Nacions el lloc que li correspon per son passat gloriós i per son floreixent present.
Les mares, les esposes i els companys dels qui moriren, tenen posada tota llur confiança en Vos per a que el sacrifici de l’ésser estimat no sigui estèril. “
David Martínez Fiol va publicar una obra de referència: “Els voluntaris catalans a la Gran Guerra 1914-1918”, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1991.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!