Avui fa vint-i-set anys que l’assemblea nacional de Catalunya Lliure aprovava la Declaració política fundacional d’aqueixa organització que havia nascut uns mesos abans per concórrer com a coalició electoral a les eleccions europees del 1989. El propòsit essencial era sortir de l’atzucac produït per l’escissió del MDT tres anys abans, entre els sectors proclius a l’estratègia de front patriòtic propugnada pel PSAN i els favorables a la unitat popular impulsada per IPC.
Catalunya Lliure va tenir una vida efímera, dos anys després de la fundació l’estratègia de suport a totes les formes de lluita, inclosa la que menava Terra Lliure va entrar en crisi i de retruc se’n ressentí l’organització política nounada que a la fí s’autodissolgué l’any 1996.
Aqueix document queda per a l’historia de l’independentisme català contemporani com una de les darreres expressions del cicle polític que va del naixement del PSAN l’any 1968 a l’emergència d’ERC com a força parlamentària independentista l’any 1992.
“Un estat propi
Tots els pobles del món tenen dret a la llibertat, a desenvolupar llur vida social, econòmica, cultural i política …. a determinar, en fi, llur destí, sense cap mena d’ingerència externa.És aquest un dret reconegut com a tal internacionalment, que per ell mateix justifica i legitima la lluita d’alliberament nacional de Catalunya, a més de l’inqüestionable interès i necessitat del poble treballador català d’unificar el seu territori nacional i bastir un estat propi i independent que posi els fonaments que permetin de realitzar la reconstrucció nacional del nostre país.
Ocupació i resistència
L’ocupació francesa i espanyola han comportat per a la nostra terra i el nostre poble un procés creixent d’esquarterament nacional i substitució lingüística i cultural, espoliació econòmica, destrucció ecològica… definit per la liquidació de les lleis i institucions pròpies i la imposició de les lleis i institucions dels ocupants. Tanmateix, aquest procés no ha pogut estroncar la pervivència i vitalitat del nostre poble, el qual ha sabut resistir i superar tots els intents d’assimilació.
No a les autonomies
La manca de sobirania nacional pròpia i l’existència i imposició de la sobirania estrangera han volgut ser amagades o dissimulades pels ocupants i llurs col·laboradors amb concessions momentànies, limitades, bàsicament destinades a assimilar progressivament la resistència popular a l’espanyolització i a la francesització. Cap d’aquestes concessions, regionalistes i autonomistes, pot fer perdre de vista el fet que només la unitat i la independència nacional poden garantir l’exercici dels nostres drets i la nostra vida com a poble lliure.
Unitat nacional, integritat territorial
Catalunya necessita retrobar-se en la seva integritat, i convertir en realitat política la unitat nacional d’aquest nostre territori que va de les Corberes al Segura i del Cinca a Menorca.
Tots els catalans i catalanes hem de sentir-nos compromesos en la unitat de la nostra pàtria. El seu continu esquarterament territorial i lingüístic és un pilar de l’estratègia dels enemics de la terra, que malden per aplicar al peu de la lletra la màxima del “divideix i venceràs”. Contra aquesta màxima, la nostra, com a catalans i catalanes conscients, ha d’ésser el combat sense renúncies ni concessions de cap mena per la unitat i per la oficialitat de la nostra llengua, així com per la recuperació de cada pam del nostre territori i la seva incorporació al procés que farà de Catalunya una terra lliure i completa.
L’espoliació econòmica
Els estats que oprimeixen el nostre poble, a més de la desnacionalització ens imposen un determinat model social i una explotació econòmica. S’enduen de la nostra terra uns impostos i uns beneficis que el poble català hauria d’administrar en funció de les seves necessitats. A més. se’ns imposa unes determinades especialitzacions econòmiques en funció dels interessos dels ocupants i de les multinacionals que aquests ocupants sovint representen. Se’ns imposa igualment la integració, a través dels estats espanyol i francès, en una Europa sotmesa als interessos econòmics i expansionistes del capitalisme multinacional.
Catalunya Lliure preconitza una Europa de pobles lliure i solidaris, no sotmesa a cap potència imperialista.
Sense opressors i oprimits
El poble català és l’únic a qui correspon decidir sobiranament sobre el destí de Catalunya, sobre les seves estructures social i econòmica, i sobre l’ordre de prioritats de les seves necessitats. Per això Catalunya Lliure preconitza un model social i econòmic alliberador, sense opressors i oprimits, i estretament lligat a les necessitats de les classes populars catalanes, les quals són el motor de la reconstrucció nacional i les úniques principalment interessades a trencar el marc polític i socioeconòmic imposat pels ocupants francesos i espanyols.
Per una Catalunya
– no alineada, solidària amb els pobles oprimits i contrària a la carrera armamentista.
– que asseguri a tots els ciutadans, homes i dones, l’accés igualitari al treball, benestar social, serveis públics, cultura..
– integradora dels treballadors i les treballadores immigrats i lliure d’ocupants, amb les mateixes possibilitats de desenvolupament personal per a tothom.
– sense pobresa, marginació ni atur, que permeti a tothom d’exercir el dret a viure dignament.
– igualitària, sense cap tipus de discriminació per raons de sexe, raça, edat i opció sexual.
– equilibrada ecològicament i territorial, no nuclearitzada, regida per les necessitats i no pas pel productivisme, que posi tots els avenços tecnològics en funció de garantir el respecte al nostre patrimoni natural i d’afavorir l’equilibri entre totes les comarques.
– oberta i d’idees avançades, promotora de cultura i defensora de les llibertats individuals i col·lectives.
Lluita i solidaritat
Per a fer possible aquesta gran fita que és la llibertat de Catalunya, és necessari que el poble català, a través del moviment d’alliberament nacional, no menystingui cap de les formes de lluita al seu abast. En conseqüència és imprescindible l’exercici de la solidaritat política i humana amb aquells i aquelles patriotes que en raó de llur compromís en la lluita pateixen en la pròpia pell la cruesa de la repressió dels ocupants (presó, exili…).
Organització política unitària
Catalunya lliure neix com a organització estrictament política al servei del poble treballador català en la lluita per la seva independència, amb tenacitat, fermesa i voluntat integradora.
Catalunya Lliure vol ser l’eina al voltant de la qual el nostre poble pugui organitzar-se i fer pinya, tot bastint un front patriòtic ampli i unitari capaç d’assolir la llibertat ta desitjada de la nostra pàtria.
Catalunya Lliure planteja al nostre poble la unitat al voltant dels quatre grans eixos de l’estratègia d’alliberament nacional:
1) la unificació nacional
2) la independència nacional
3) la defensa dels interessos del poble treballador català
4) la defensa de la legitimitat de totes les formes de lluita
Catalunya Lliure neix amb la voluntat expressa de mantenir la lluita fins que hagi assolit el seu gran objectiu: la llibertat del poble català.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!