TRACTAMENT CONTRA FILTRATGES DE MURS DE CONTENCIÓ DE TERRES DE SOTERRANIS EN EDIFICIS D?HABITATGES I GARATGES
Deixa un comentariHem trobat interessant fer aquesta entrada per tal de fer comprensible al públic en general -i al tècnic no massa avesat- un afer que afecta moltes de les nostres construccions actuals. Cal recodar que en el primer món aquesta mena d’intervencions sobre el parc edilici existent atansa un 85 % de les nostres intervencions (reparacions, restauracions, rehabilitacions, adob d’instal·lacions, remodelacions, ampliacions, etc.), la resta en són produce de l’obra de nova planta. Per tant es conforma com un nínxol de treball gens menyspreable i que implica un bon ventall de sectors productius.
Es tracta en aquest cas de reparar les filtracions en un soterrani de tres (3) plantes on les filtracions ern massives degut a la deficient execució dels murs de contenció de formigó armat. En una zona dde València situada a uns 500 metres en línia recta fins el mar. Amb uns nivells del mantell freàtic alts i que encara hi han apujat més degut a la recent inserció de l’estació del metro al carrer d’en Jeroni de Montsoriu, prop del Parc d’Aiora. Una zona on sovintegen els ullals d’aqüífers que fan brollar l’aigua per sifonament. Per tal que els propietaris continuen vivint-hi, aquesta mena d’intervencions cal que tinguen un planejament ben precís. En aquest cas, el problema plantejat és el contrari d’una piscina que operd aigua. Ací l’aigua està “fora” i intenta penetrar a l’interior de l’edifici. Fruit de que hom no pensà en establir una impermeabilització exterior dels murs. I més que recentment s’ha construït una estacióde metrovelència que ha elevat els nivells d’aigua acumulada i amb això la pressió hidrostàtica que és funció sols de la profunditat.
Amb tot, aquest estiu hem aprofitat per a portar endavant la reparació per tal d’evitar les màximes molèsties als usuaris aprofitant que estarien fora de vacances i no hi haurien vehicles o si més no, els mínims.
Ja fa un temps van fer un post al respecte per tal d’introduir el públic en general a propòsit d’aquesta mena de patologies, l’anàlisi, la projectació i disseny de les solucions i les obres subsegüents.
Informe segons visita nombre vuit (8) del dia 19 d’agost de 2013 en soterranis de c/ __________ a València, la direcció facultativa particularment veiem, les afeccions anòmales més visibles en l’última planta, relatem les nostres conclusions segons el nostre més lleial saber i conèixer d’allò observat, tot encloent-hi, raonadament, les solucions que considerem més escaients:
1) La definició de murs pantalla de contenció de terres i fluids acompanya unes accions que hi haurien d’implicar una major rigor constructiu, atés que si així es decideix d’anomenar-ho, l’elaboració constructiva dels dissenys caldria que fóra més acurada i entesa des de la complexitat dels fenòmens que hi apareixen. Com per exemple la comprensió de l’efecte de tensió superficial que impregna tot el procés i que hom no té en compte per a quasi res. Sent-ne un dels fenòmens més persistents en l’acció en funció del temps.
2) En el cas particular que ens ocupa, aquest, presenta les afeccions pròpies en aquesta tipologia de fonament excavat amb cullera bivalva amb ajuda de llots tixotròpics de bentonita, és a dir, la barreja amb llims i argiles del formigó-bentonita en desplaçar els fangs. També, la generació de juntes entre batatxes (generalment no tractades per a la seua impermeabilització com boques de llop o d’altra geometria) o a cel obert entre els encofrats metàl·lics de junta lateral; doncs en elles és on es formen els “reguers” de sals, procedents del procés químic següent que ha format la portlandita (Ca (OH)2 –hidròxid càlcic-) present com a calç lliure, per a evolucionar a l’estat de carbonat càlcic –CaCO3-, present en la majoria dels reguers. Nogensmenys, la correcta posada de formigó entre els panells, necessària per a prevenir alteracions com les esmentades –i presents– en fugues d’aigua, sobretot en terrenys naturals on el nivell del mantell freàtic sempre fluctua i és alt, com el cas de la zona propera al litoral de València que reparem.
3) Hom pot considerar que el primer tractament resolutiu consistirà a abordar les vias d’aigua esmentades així com les provinents de l’extracció de les “espases de subjecció” dels enconfrats sense obturar que conformen una altra gran canalització directa dels murs de contenció de terres sense impermeabilitzar. La recomanació, en aquests casos passarà, al nostre parer, per l’aplicació d’un morter cimentós del tipus MC-RIM PROTET, amb capes successives i una dotació aproximada de 10 kg/m2 . Existeixen productes d’altres marques comercials com ara Sika o Betec que farien el mateix resultat. Però he pres MC-Isocron per estar radicada a Senyera, (La Ribera Alta).
4) I als punts de penetració d’aigua i no podem evitar-la o buidar-la (com s’esdevé en aquest cas) cal crear-hi barreres per injeccions aquoresinoses- de resines epoxídiques o de resina sintètica a base d’escuma de poliuretà sense disolvents i reactiva amb aigua, que creen espais d’impenetrabilitat i accés al punts o fissures d’inserció vers l’interior taponant i repel·lent la tensió superficial que amaren els sòls en contacte amb el mur.