Avui fa quatre anys que vaig obrir aquest bloc concebut com a eina d’intervenció política, inicialment sobre ERC i l’independentisme en general. Ara crec arribada l’hora de fer una aturada per replantejar-ne l’orientació. Per l’esquerra de la llibertat ha arribat als 1.455 apunts i més d’un milió de visites, amb 5.155 comentaris. Mantindré obert el
Demà fara quatre anys que vaig obrir aquest bloc per iniciar de manera oberta la crítica a la direcció d’Esquerra i avui, a la vigília del punt i final a l’apunt diari, vull tornar a parlar-ne. En primer lloc, per reiterar que en els apunts dedicats a Esquerra hi ha una línia argumental que avui
Passat demà far a setanta-cinc anys de l’inici de la guerra del 1936-1939, una fita que marca un abans i un després en tots els àmbits de la vida personal i col·lectiva dels catalans. Ma mare, que ara en té vuitanta-cinc, té el record de l’escola republicana sempre present, lligat a unes formes de vida vinculades
“Guerra en España”, Jesús Pérez Salas, edició de l’autor, Mexico D.F., 1947 El coronel Jesús Perez Salas fou un dels militars espanyols que es va mantenir lleial a la República el 18 de juliol del 1936. Gairebé tota la seva carrera professional es va desenvolupar a Catalunya, essent cap de la columna Macià-Companys entre altres
“La Revolution Française”, François Furet i Denis Richet, Fayard, París, 1973. Avui, 14 de juliol, festa nacional francesa, s’escau remembrar la fita fundacional de la França moderna, la seva Revolució. I res millor que recomanar la lectura d’una obra eminent sobre aquesta revolta d’efectes universals com és el llibre de Furet i Richet, aparegut inicialment l’any
L’anunci de la presidenta d’Aragó segons el qual la seva prioritat és modificar la Llei Llengües per desprotegir el català i l’aragonès a fi d’afermar l’hegemonia del castellà es la darrera fita en una escalada anticatalana de llarg abast històric. Antoni Simon en el seu article publicat a la revista L’Espill número 24, (corresponent hivern
Aquest vespre un centenar llarg de catalans i jueus hem compartit taula i sobretaula amb el president Jordi Pujol que va rebre la distinció anual que atorga l’Associació Catalana d’Amics d’Israel a les persones que destaquen per la defensa del poble jueu i de l’Estat d’Israel . En el decurs de l’acte han intervingut Anna Figuera,
La desaparició de l’Avui ha estat la crònica d’una mort llargament anunciada, endolsida gràcies a la col·laboració del Punt. A la darreria d’aquest juliol quedarà totalment absorbit pel rotatiu gironí i només la capçalera restarà com a testimoni de la seva existència. L’Avui, malgrat tot, ha estat una finestra oberta al pensament polític català que
Un any després de la magna manifestació del 10 de juliol del 2010 els esdeveniments més significatius, des del punt de vista de l’avenç de la causa independentista, han estat els següents. En primer lloc, la incapacitat del govern presidit per José Montilla a l’hora de donar una resposta coherent -ultra la claudicació- arran de
Aquest vespre, uns quants milers de catalans hem marxat pels carrers de Barcelona clamant per la independència un any després de la gran manifestació de rebuig a la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut del 2006. De fet, la marxa ha estat una expressió de l’estat d’ànim dels sectors més dinàmics de l’independentisme conscients de
El 8 de juliol, era fins al 1969, la festivitat de santa Elisabet, (1271-1336), reina de Portugal i catalana de naixement. Ni més ni menys, era filla del rei Pere el Ceremoniós i néta del rei Jaume I. Elisabet va fer més de monja que de princesa malgrat el seu matrimoni fou eminentment polític. Els catalans d’avui
Regirant papers fa uns dies vaig trobar les notes manuscrites que vaig fer servir al debat crucial sobre l’estratègia de Catalunya Lliure celebrat avui fa vint anys a Vinaròs. En aquella assemblea vaig parlar en nom de Pere Bascompte, Jordi Vera i la colla de militants que vam subscriure en document sobre estratègia independentista que vam
Heribert Barrera avui fa noranta-quatre anys. Com a homenatge a la seva trajectòria cívica i política, reprodueixo aquest article publicat a la revista “Qüestions de vida cristiana”, (número 237, de setembre del 2010), editada per la Fundació Joan Maragall i les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Tenir conviccions, és a dir, segons el diccionari d
Un cop més, Hèctor López Bofill encerta la seva anàlisi sobre les febleses i les potencialitats de l’independentisme català contemporani amb aquest article publicat a l’Avui. Només m’agradaria afegir-hi algunes puntualitzacions que no desvirtuen el sentit global de les seves tesis: la Crida a la Solidaritat, passat el primer moment de resposta al “Manifiesto de
El 4 de juliol del 1776 els Estats Units d’Amèrica s’independitzaven de l’imperi britànic, llavors la primera potència mundial. Des d’aleshores els USA van iniciar un desenvolupament en tots els camps que els han dut a ser l’Estat hegemònic en el decurs del segle XX, un lideratge que amb el nou segle ha iniciat el