El 8 de juliol, era fins al 1969, la festivitat de santa Elisabet, (1271-1336), reina de Portugal i catalana de naixement. Ni més ni menys, era filla del rei Pere el Ceremoniós i néta del rei Jaume I.
Elisabet va fer més de monja que de princesa malgrat el seu matrimoni fou eminentment polític. Els catalans d’avui ben poca memòria conserven de la seva existència, malgrat moltes dones duen el seu nom els clergues d’ara no la reivindiquen pas com a referent de l’església catòlica autòctona.
Joan Amades, al seu Costumari diu això de santa Elisabet: “Els nostres homes d’armes creien que santa Elisabet els protegia i que per això les armes catalanes sempre sortien vencedores i triomfants en totes les empreses guerreres. Segons el poble, els protegia dels estralls i dels mals de les lluites , i, per efecte del seu ajut, mai el nostre país no hagué de patir les dolors directes de la guerra damunt del sòl de manera intensa. Els representants al consell de Casp invocaren de santa Elisabet l’ajut i la claredat, i ella sempre els aconsellà que escollissin el comte d’Urgell. En veure que la seva voluntat no era atesa, la santa i reina va retirar la seva protecció als catalans, i fou des d’aleshores que la sort de les armes catalanes va virar i que allò que fins aleshores havien estat glòries van tornar-se fracassos” (“Costumari català”, pàgina 472, volum IV).
La desconnexió entre Catalunya i Portugal, imposada per Espanya, hi ha fet molt en aquesta pèrdua de memòria col.lectiva i a hores d’ara ben pocs lligams vinculen els nostres pobles. La recuperació de la coneixença de la nostra història nacional també hauria d’abastar les èpoques llunyanes del passat català i els temps en que visqué aquesta bella dona (“tenia tanta gràcia i tan bon aire a caminar i a bellugar-se que quan es movia desprenia una harmonia tota dolça”, afirma Joan Amades), els més gloriosos pel nostre poble.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!