Fa cinc dies Sergi Sol, l’alter ego d’Oriol Junqueras, va publicar al Nacional un article insubstancial que pel què diu no mereixeria cap atenció especial, “El càncer de l’independentisme”, si no fos que reflecteix de forma tan barroera com veritable el capteniment profund de l’actual nucli de direcció d’ERC. No és cap casualitat que hi
Ahir es va fer pública la Nova Crida Nacional a ERC impulsada per un seguit de militants encapçalats per Josep Andreu que demanen a la direcció d’Esquerra un canvi de capteniment en pro de la unitat estratègica independentista, la unilateralitat respecte al poder espanyol i una candidatura de país a les eleccions europees del maig
Avui, el bon amic Ramon Sargatal (sovint esmentat en aqueix bloc) publica un breu però punyent article sobre ERC, partit en el qual ambdós vam militar fa una pila d’anys, que m’agradaria completar amb algunes anotacions: “Feia quinze metres d’ample per vint-i-cinc de llarg, i van aturar màquines perquè es van quedar sense tela. La
He llegit l’esborrany de la ponència política presentada a la Conferència Nacional d’ERC d’enguany que porta per títol “Fem República” i la seva lectura em suggereix fer aqueixes anotacions. D’entrada, sobta l’absència de referències explícites al procés independentista engegat l’any 2010, la política d’aliances del partit o la valoració del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre
Llegeixo, amb retard, l’editorial d’abans d’ahir de Vicent Partal on apuntava el que jo crec que és una obvietat: ERC vol ser el PSC, però no des d’ara arran de la incorporació de militants procedents del Partit Socialista, sinó des de fa molts anys, abans i tot del pacte de primer tripartit l’any 2003. Vaig
Abans d’ahir, dimecres dia 1, Josep Andreu va ser escollit nou president de la federació regional del Camp de Tarragona d’Esquerra per només dos vots de diferència per davant del candidat promogut pel clan de l’avellana. L’actual alcalde de Montblanc encapçalava una candidatura que aplega els militants que encara creuen possible regenerar Esquerra com
Demà fara quatre anys que vaig obrir aquest bloc per iniciar de manera oberta la crítica a la direcció d’Esquerra i avui, a la vigília del punt i final a l’apunt diari, vull tornar a parlar-ne. En primer lloc, per reiterar que en els apunts dedicats a Esquerra hi ha una línia argumental que avui
Les enquestes coincideixen a l’hora de detectar un creixent nombre de catalans partidaris de la independència de Catalunya que arriba al quaranta per cent de la població. Per contra, el suport electoral d’Esquerra no para de reduir-se des del 2006. Malgrat que aquestes tendències divergents són constatables des de fa anys, i segurament el
Encara no ha passat una setmana des de la manifestació independentista del 10-J i la desconnexió entre les forces amb representació parlamentària i els anhels expressats per la majoria dels assistents a la marxa s’han fet patents a la vista de les actuacions dels primers, sia al Parlament de Catalunya sia a les Corts espanyoles. Però
Ahir, el president Montilla va anunciar en un acte del PSC l’imminent acord del Govern de la Generalitat amb el de l’Estat sobre el model de finançament. Avui, el comitè executiu d’ERC ha decidit obrir un expedient disciplinari a Joan Carretero i aquest ha respost donant-se de baixa del partit. Al voltant d’aquests esdeveniments cal
Els esdeveniments d’aquestes dues darreres setmanes al si d’ERC (l’escenificació de la reconciliació entre Josep Lluís Carod i Joan Puigcercós i l’article de Joan Carretero “Patriotisme i dignitat”) són fets rellevants respecte dels quals vull expressar les següents consideracions. En primer lloc, el pacte entre Carod i Puigcercós suposa insistir en la línia majoritària que ambdós
Avui mateix, a l’edició barcelonina del diari espanyol El País, Joan B. Culla ha publicat aquest lúcid article sobre el moment que viu ERC. Tras 10 meses de sorda tensión, el pulso en la cúspide de Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) se ha resuelto de acuerdo con la lógica política más clásica: no existen entre
Amb Heribert Barrera, un altre cop, l’article d’ahir a l’Avui, l’haurien de saber, i voler, escriure els actuals dirigents d’ERC: “El problema més apressant que tenim plantejat és el de la crisi econòmica. Però seria pueril creure que podrem resoldre’l o pal·liar-lo mitjançant les iniciatives dels parlamentaris catalans a Madrid i els petits favors que
Fa pocs mesos, amb un moció de censura, ERC arrabassava l’alcaldia de Constantí al PSC (PSC-PSOE) amb el suport de CIU, pel mateix procediment un candidat de CIU amb el suport de la CUP i ERC acabarà amb trenta anys d’hegemonia socialista a Vilafranca del Penedès. I de moment, al consell comarcal del Segrià, ERC i
Ahir es va celebrar una reunió ordinària del Consell Nacional d’ERC amb la ratificació d’Oriol Junqueras com a primer candidat d’Esquerra, en una llista a les eleccions europees encara per definir, com únic punt destacable. Cap informe per escrit ni del president, ni del secretari general, cap proposta de resolució sobre la crisi econòmica o altres qüestions d’actualitat.