La desaparició de l’Avui ha estat la crònica d’una mort llargament anunciada, endolsida gràcies a la col·laboració del Punt.
A la darreria d’aquest juliol quedarà totalment absorbit pel rotatiu gironí i només la capçalera restarà com a testimoni de la seva existència. L’Avui, malgrat tot, ha estat una finestra oberta al pensament polític català que ara es tanca. De la subscripció popular que el va fer possible l’any 1976 va passar a ser un mitjà obligat a sobreviure gràcies a la subvenció assistida per part de les institucions públiques catalanes, sense cap nucli impulsor estable que hi aportés l’ànima que necessita tot projecte. L’Avui s’afegeix al desaparegut Diari de Barcelona en la llista de símbols de la premsa en català que ja són història.
Post Scriptum, 11 de juliol del 2019.
Rellegint l’Avui d’antany he tingut una sensació d’enyorança per un mitjà nostrat que amb totes les dificultats reflectia una època que avui em sembla llunyana. Més encara si contemplo el progressisme mediàtic de baixa qualitat i poc bagatge cultural que predomina entre els mitjans nostrats, adictes a la conyeta adversa a la catalanitat, degradant envers la llengua i hispanocèntic. Dissortadament, només Vilaweb, La República i El Punt (i alguns més de menys influents) aposten per la recosntrucció nacional basada en la catalanitat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
… ha fet una gran contribució a la vertebració i a la “nacionalització” del país. A més, hi deixa empremta en la manera de fer, de comprometre’s, i la seva herència se l’enduen l’ARA, EL PUNT, i altres capçaleres comarcals. Avui, no és, almenys per a mi, un moment trist, és un final d’etapa, un canvi necessari per enfortir i viabilitzar la premsa nacional.
Per tot això, moltes, moltes gràcies, AVUI.
Pere Meroño
Com m’entristeix, aquesta notícia! El llegeixo des dels 16 anys a casa, ara amb d’altres rotatius nacionals i comarcals. Recordo, amb més o menys consciència, aquelles lectures dels articles del Pedrolo, que em van ajudar tant a créixer!!