L’anunci de la presidenta d’Aragó segons el qual la seva prioritat és modificar la Llei Llengües per desprotegir el català i l’aragonès a fi d’afermar l’hegemonia del castellà es la darrera fita en una escalada anticatalana de llarg abast històric.
Antoni Simon en el seu article publicat a la revista L’Espill número 24, (corresponent hivern del 2006, dins el dossier monogràfic dedicat a l’anticatalanisme i la catalanofòbia), titulat ” Els orígens històrics de l’anticatalanisme”, documenta -ja l’any 1499- en l’obra de Fabricio de Vagad “Cronicas de Aragón”, un acèrrim detractor dels catalans (i en aquell moment també dels castellans). A l’època medieval, el regne d’Aragó no aconsegueix consolidar-se com a força emergent i oscil·la primer a l’òrbita de la puixança catalana per passar després, definitivament, sota la dependència de Castella.
A l’hora de les renaixença nacional dels pobles català, basc i gallec, a començaments del segle XX, el nacionalisme aragonès no té prou força per seguir aquesta estela. Arribada la segona restauració borbònica amb la Constitució espanyola del 1978 aflora de nou un regionalisme aragonès, que sent aversió per les seves pròpies arrels històriques i la seva parla, i que adopta un espanyolisme exacerbat com a element de substitució identitària.
Aquest aragonesisme anticatalà socialment molt estès conflueix amb el que ha assolit l’hegemonia política a la Comunidad Valenciana i està en curs de fer-ho també a Illes Balears. En el cas aragonès, però, hi ha una explícita complicitat del PSOE en aquest procés malgrat l’actual “baró” socialista sigui un catalanoparlant, Marcelino Iglesias.
Post Scriptum, 1de novembre del 2019.
Seda Hakobyan i Alexandre Solano publiquen avui a Vilaweb una anàlisi exhaustiva sobre la candidatura Teruel Existe que ha estat la força guanyadora a les eleccions espanyoles del 10-N. Aqueix fenomen provincial és la conseqüència de dos factors: el centralisme espanyol concentrat a la megalòpolis madrilenya i la fallida de l’aragonsesisme que ha renunciat a la pròpia identitat per esdevenir una variant de l’espanyolisme que no arriba ni a regionalisme.
Post Scriptum, 30 de setembre del 2023.
Avui, Marc Pons publica un article divulgatiu sobre el retrocés de la llengua aragonesa al Nacional.cat: “Quan a l’Aragó es parlava aragonès”, la despersonalització de la seva identitat ha obert les portes a l’assimilació castellano/espanyola i a l’anticatalanisme.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
de les autoritats nostres. O em convertiré en estàtua torrada al sol de tan esperar?
L’article de l’Antoni Simon és molt il.lustrador.
El bon amic Paulí Fontoba, regidor de Cultura de Calaceit, al Matarranya, per Entesa-ERC, i el nou batlle del Pont de Montanyana, a la Ribagorça, de la nounata Convergència Democràtica de la Franja, són esperances de canvi.
Patriotes compromesos amb els seus convilatans, la llengua, la cultura i la necessària política de lligams socials i econòmics amb el Principat. I les entitats culturals que treballen i treballem. Malgrat tot…