Aquest vespre, uns quants milers de catalans hem marxat pels carrers de Barcelona clamant per la independència un any després de la gran manifestació de rebuig a la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut del 2006.
De fet, la marxa ha estat una expressió de l’estat d’ànim dels sectors més dinàmics de l’independentisme conscients de la manca d’estratègia i d’operativa concreta de les expressions politíques del conjunt del moviment. Els resultats de les eleccions del 28-N I del 22-M han diversificat les opcions independentistes: amb l’entrada en escena de SCI I CUP, sumades a una ERC en plena involució, l’han fet més plural però -de moment- no més eficaç cara a l’avenç de la causa de la llibertat del nostre poble. La responsabilitat dels qui veritablement lluiten per l’Estat Català es trobar formules de col·laboració efectives per articular un pol independentista capaç de traduir en vots el suport social que hores d’ara ja té aquesta causa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!