Dels catorze relats que Miquel Àngel Riera inclogué en el recull “La rara anatomia dels centaures” (Editorial Moll, 1979), Pere Fullana en trasllada sis a l’escenari mantenint-ne el títol. Teatre arriscat, per tant, on la paraula -d’un dels millors escriptors que ha donat aquesta terra enmig de la mar- pren el protagonisme gairebé absolut. A
Algú, de lluny, diu que no podem evitar el vol de la pena, però sí que els ocells que la porten no facin el niu en nosaltres. No ho entén l’infant que, en el parc ben assolellat, fa volar papers tot aixecant els braços com si n’anellàs els troços esdevinguts aus exòtiques. Si que ho
ESQUELLA Quan parla d’ocell l’interromp el picarol que cerca ovella. Passen de llarg els colors en migrar la veu vella. CASCAVELL Les perplexitats i els atzars sempre acaben dictant judici. Amb la vista cansada quequeja la mirada.
En Cion Sitja, amb la seva sala d’espectacles, impulsà la creació a la vila d’un grup de comèdies que dirigia un amic seu tan apassionat com ell pel teatre. El grup, al cap d’uns anys, assolí un cert prestigi arreu de la contrada. A la vila, cada any estrenaven dues comèdies, una per sant Llàtzer
El president del Govern de les Illes Balears, Francesc Antich, donà anit el tret de sortida a la campanya “2011. Any de la paraula viva”, una iniciativa de l’Institut d’Estudis Catalans per celebrar el centenari de la seva Secció Filològica. Segons indica aquesta secció de l’IEC, L’any 2011 coincideixen els centenaris de la Secció Filològica
Dissabte a vespre, cap a mitjanit, disposat a descansar tot fent volar la mandra abans d’allitar-me, vaig engegar la televisió, que estava sintonitzada al C33, i allí em vaig quedar. En aquell instant, Àlex Codina acomiadava dos convidats al seu programa “Sala 33” i donava pas al curtmetratge “Les bessones del carrer Ponent”, millor treball
Sineu també s’ha apuntat a la campanya “Mallorca, m’agrada!” i ahir, dissabte, la delegació sineuera de l’OCB (entitat que ha engegat la iniciativa) omplí la vila d’activitats i energia favorable a la preservació dels trets identitaris de l’illa. Diada climatològicament esplèndida i extraordinària quant a organització i participació. El cor, l’anima, la terra i la
De les dades del Baròmetre de la Comunicació i de la Cultura sobre els Coneixements i usos del català a Catalunya el 2010” (www.fundacc.org) se’n poden extreure manta conclusions. I no crec anar gaire errat si dic que, al final, tots acceptarem que el català, arreu del seu àmbit territorial i com tots intuïm, gaudeix