Avui apareix publicat al Punt i a l’Avui aquest article col·lectiu subscrit per ciutadans bascos, catalans i gallecs. Al bloc obert expressament per l’ocasió hom pot trobar les publicacions en les diverses llengües d’aquest document. Els sotasignats, ciutadans bascos, catalans i gallecs, que defensem el dret d’autodeterminació dels nostres respectius pobles volem, mitjançant aquest
“La CNT en la revolución española”, de José Peirats, Ruedo Ibérico, Madrid, 1978. Rebuscant material per a un altre tema he retrobat els tres volums de l’obra de José Peirats Valls (La Vall d’Uxò, 1908-1989) sobre la CNT en el període de guerra 1936-1939. Segurament hi ha hores d’ara aportacions historiogràfiques que amplien, superen o
Un dia com avui de l’any 1412 començava a Casp l’encontre de dignataris catalans, valencians, mallorquins i aragonesos per triar successor al finat rei del casal de Barcelona, Martí l’Humà. El compromís de Casp trià Ferran d’Antequera i descartà Jaume d’Urgell, dit “el dissortat”. Lluís Domènech i Muntaner publicà als anys trenta -quan predominava l’escola
Demà s’inicia la cursa cap a les eleccions municipals del 22 de maig enmig d’un clima d’incertesa. Una de les causes d’aquest clima és la modificació de la llei orgànica del règim electoral general que ha introduït mesures restrictives a la propaganda de les candidatures un cop estiguin formalment convocades. Això restringeix les actuacions dels
L’evolució política de la República francesa no és pas seguida amb la mateixa atenció que la del Regne d’Espanya però hauria d’ésser-ho. Per diversos motius. En primer lloc la política espanyola històricament fa seguidisme de la francesa en tots els camps, des de l’organització territorial a la diplomàcia, passant pels debats sobre la immigració, la
Amb un dia de diferència el Govern de la Generalitat i el de l’Estat han convocat els agents polítics, sindicals i empresarials a dues cimeres amb el mateix propòsit: la recuperació econòmica. Les conclusions són genèricament similars però hi ha una diferència substancial entre la trobada de Pedralbes i la de la Moncloa: el president
La setmana passada una de les controvèrsies que va atraure l’atenció mediàtica va ésser el creuament d’al·lusions entre Alfons López Tena i Joan Antoni Duran Lleida, uns fets que cal recapitular. A l’origen de la polèmica hi ha la petició de dimissió de la vice-presidenta del Govern, Joana Ortega, formulada pel diputat de Solidaritat Catalana
Amb poques setmanes de diferència dos personatges de molt diferent nivell s’han autodefinit com a adeptes de l’islamisme místic. El primer, Tariq Ramadan, (Ginebra, 1962) és de nacionalitat Suïssa i d’origen egipci, ho declarava a una entrevista a La Vanguardia el proppassat 24 de febrer. El segon, Abdennur Prado, (Barcelona, 1976) un català convers a l’islam s’expressa a través
“Ordre públic i violència a Catalunya (1936-1939)”, Edicions DAU, Barcelona, 2011. Aquest volum aplega les actes i diversa documentació de quatre organismes relacionats amb l’ordre públic a la Catalunya republicana entre l’esclat de la guerra i el maig del 1937. Es tracta de fons dipositats a l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià ubicat al monestir de
Stéphane Hessel, nascut a Berlín el 1917 però francès d’adopció i diplomàtic de professió, ha publicat un opuscle (“Indignez-vous”) que ha estat traduït al català per Edicions Destino amb el títol “Indigneu-vos ! Un al·legat contra la indiferència i a favor de la insurrecció pacífica”. L’autor es presenta a si mateix com un home
“El retorn dels titans”, d’Hèctor López Bofill, Editorial Moll, Ciutat de Mallorca, 2009. Avui s’escau el dia internacional de la poesia i per commemorar-ho res millor que acudir a un dels poetes catalans d’ara: “A la pàtria T’hem desitjat massa temps perquèara renunciïs a posar un noma les coses. Mai no hauríem pensat que et lliuressis
“Odisea al amanecer”, així en castellà -no pas odissea a trenc d’alba com seria la traducció a la nostra llengua- és el nom de l’operació militar aliada contra la dictadura macabra de Gaddafi. Personalment en sóc partidari del dret d’ingerència humanitària contra els règims totalitaris que massacren els seus súbdits, com és el cas de Gaddafi (un
No pas perquè avui sigui Sant Josep, però he aprofitat el dia per retornar a la casa del pare a un poble de secà del Pla d’Urgell. La casa pairal no acull estadants, és deshabitada de fa molts anys i jo mateix en tinc poques vivències a la memòria. Però, poc a poc, la vaig fent
“Jordi Sarrà. De la mirada a la visió”, d’Eloi Grasset i Dolors Molas, Viena Edicions, Barcelona, 2011. Aquest vespre mateix s’ha presentat l’obra que aplega la trajectòria pictòrica de Jordi Sarrà Rabascall (Vila-seca, 13 de juny del 1935 – Reus, 28 de març del 1990) i alhora la seva semblança biogràfica. El Palau de la
Subscric totalment el contingut del manifest que amb aquest títol recull adhesions demanant la retirada de la querella que l’Ajuntament de Barcelona ha interposat contra Vicent Partal arran de les informacions publicades per Vilaweb sobre el ¨cas Vilaró¨. Als Països Catalans la llibertat d’informació i d’expressió dels mitjans en llengua catalana està sotmesa a coaccions