“Jordi Sarrà. De la mirada a la visió”, d’Eloi Grasset i Dolors Molas, Viena Edicions, Barcelona, 2011.
Aquest vespre mateix s’ha presentat l’obra que aplega la trajectòria pictòrica de Jordi Sarrà Rabascall (Vila-seca, 13 de juny del 1935 – Reus, 28 de març del 1990) i alhora la seva semblança biogràfica. El Palau de la Diputació era ple de gom a gom de vila-secans i amics de les arts per escoltar les paraules sòbries i encertades de Dolors Molas i Eloi Grasset, que descriuen l’evolució artística i personal de Jordi Sarrà. Els he escoltat amb emoció remembrant els records i les fantasies que en el meu magí de xiquet va despertar Jordi Sarrà. La meva mare va encarregar-li que dibuixés un retrat dels seus dos fills i va adquirir un parell de quadres de la seva etapa parisenca.
Era l’any 1967, jo tenia només nou anys i el fet que la mare contractés un pintor que se’n havia anat a París des de la seva -i meva- Vila-seca natal em va fascinar. Me’l va descriure com un bohemi que feia la seva a la capital francesa, una terra mítica que només coneixia per les coses importants que hi passaven segons els meus pares. A França hi anaven a raure els exiliats de la guerra, com el cosí de la mare Jaume Cornudella, i els artistes. Vaig posar disciplinadament pel retratista sense gosar dir res, limitant-me a mirar de fit a fit un home peculiar que campava pel món d’una manera diferent al comú de la gent que jo coneixia en aquell poble pagès en ple franquisme. Els meus pares van enviar-me a França l’estiu del 1973 per aprendre l’idioma i veure món. Montmartre va ésser el meu punt de referència, allí havia viscut Jordi Sarrà, i encara eren accessibles tavernes mítiques com “Le lapin agile”.
Dolors Molas, coautora del llibre, és cosina meva, és també pintora i va ser amiga de Jordi Sarrà fins al darrer moment. Ha fet una obra plena de tendresa cap al personatge, que descriu perfectament l’ambient on va viure i la seva passió per la llibertat vital i creativa. La selecció de les obres que es reprodueixen també és molt encertada, així com l’encaix de Sarrà en el context de les corrents pictòriques dels anys seixanta i setanta que fa Eloi Grasset. Un llibre i una exposició que revaloritza a títol pòstum el treball d’un artista de mèrit que va viure en una època adversa i al qual ara se li fa justícia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!