“Odisea al amanecer”, així en castellà -no pas odissea a trenc d’alba com seria la traducció a la nostra llengua- és el nom de l’operació militar aliada contra la dictadura macabra de Gaddafi.
Personalment en sóc partidari del dret d’ingerència humanitària contra els règims totalitaris que massacren els seus súbdits, com és el cas de Gaddafi (un farsant sanguinari que es fa anomenar coronel sense haver-ho estat mai). Però l’operació d’assetjament que està patint Acció Cultural del País Valencià és justament la situació inversa.
Eliseu Climent és un patriota i un home honest que ha mirat de crear -des de la societat civil i amb el suport de les institucions de la resta del país- tot allò que la Generalitat Valenciana vol destruir. Al contrari que Gaddafi, és l’objectiu d’una coalició maligna -política, mediàtica, inquisitorial- que el vol portar als tribunals com si fos un defraudador que només mira pel seu guany. La desproporció de forces és manifesta, el poder espanyol s’ha conjurat per tancar els repetidors de TV3 al País Valencià, multar ACPV i acabar embargant el centre cultural Octubre, liquidant així els referents de la complementarietat entre valencianitat i catalanitat en terres valencianes.
Hores d’ara molts ulls miren cap al conflicte libi, alguns fins i tot en la seva ignomínia arriben a criticar l’acció militar aliada, i en canvi l’eix del mal que ve d’Almansa ataca impunement els nostres -i la nació sencera- i sembla que és un conflicte aliè. Jordi Pujol va dir-ho clarament fa pocs dies, “Espanya va a fotre’ns”. Ens hi hem de tornar, hem de defensar Eliseu Climent i Acció Cultural com si ens embarguessin ca nostra.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
macabra en català s’escriu sense accent
una mica més de respecte la llengua, que l’orgasme que et ve amb la visió de les bombes dels EUA, i et fa perdre el món vista
estaries d’acord amb bombardejar el règim racista i criminal d’israel? o la seva dictadura amiga d’Aràbia Saudita?
o la teva ‘injerència humanitària’ és selectiva?
per cert, que covards sou els defensors de la guerra, barrejant-lo amb el tema d’Acció Cultural per a tapar el vostre odi i militarisme fanàtic… quina poca vergonya
realment baix i sinistre, sort que només llegeix la teva porqueria d’escrits d’oci i fanatisme la teva claca de neocons prosionistes torrats (i que ningú vol enlloc)
Les états-majors sont décidément, dans nos
sociétés modernes, le dernier refuge des poètes.
Ainsi comme vous l’avez
sans doute constaté, le plus difficile dans toute opération militaire est le
choix, premier et indispensable, du nom de code qui servira à la désigner. Nous
avons ainsi eu la « tempête du désert » d’Irak puis le « plomb durci » de Gaza ;
voici qu’en Lybie se lève, sans qu’on sache si elle est « aux doigts de roses »,
comme celle du bon Homère, « l’aube de l’Odyssée ». La formule est jolie mais
des plus inattendues, ce qui me donne à penser que les militaires qui l’ont
choisie, ignorent ou ont oublié que l’Odyssée a duré dix ans, ce qui n’est pas
de très bon augure. J’ose toutefois espérer qu’ils n’ont pas prévu la même durée
pour l’opération qu’ils ont entamée en Libye.
Cela dit, dans la
dénomination des opérations à venir, il sera assurément, pour ce qui est de
l’inopportunité, voire de l’indécence, du nom choisi, de dépasser ce que l’on
avait obtenu, en 1999, en baptisant « Dresde » les actions de bombardements
programmées sur la Serbie. Certes, le nom se justifiait en ce sens qu’on visait
à une destruction aussi complète que possible des capacités de défense de la
Yougoslavie. Cette action fut dès lors désignée par certains diplomates du nom
d’« opération Dresde » par une fine allusion aux fameux bombardements massifs de
cette ville allemande en 1945 : 3900 tonnes de bombes incendiaires sur une ville
de l’Allemagne quasi vaincue l’anéantirent totalement, y faisant plus de 100.000
victimes.
On a pu constater, dans les derniers jours, les mêmes petits
jeux politiques qui caractérisent toujours les relations internationales. La
France, dont la diplomatie n’avait brillé ni en Tunisie et en Égypte et qui
voulait se refaire une santé, voire une virginité, a cru trouver dans l’affaire
de Libye une occasion de redorer son blason, même si la neutralisation de
l’espace aérien libyen était, à l’origine, me semble-t-il, une idée de
l’assemblée européenne, restée vaine, comme la plupart de ses idées lorsque, par
hasard, elle en a.
Aube de l’odyssée.
Alba dell’Odissea.
Odyssey Dawn.
Odisseia ao amanhecer.
Samstag Nachmittag unter Beschuss.
Şafak Yolculuğu Operasyonu.