Subscric totalment el contingut del manifest que amb aquest títol recull adhesions demanant la retirada de la querella que l’Ajuntament de Barcelona ha interposat contra Vicent Partal arran de les informacions publicades per Vilaweb sobre el ¨cas Vilaró¨.
Als Països Catalans la llibertat d’informació i d’expressió dels mitjans en llengua catalana està sotmesa a coaccions reiterades per part d’administracions públiques en mans de governs que les utilitzen arbitràriament per imposar els seus objectius polítics. La Generalitat Valenciana, contra Acció Cultural del País Valencià i la recepció de TV3, l’Ajuntament de Barcelona, contra Vicent Partal i Vilaweb. Defensar la llibertat d’expressió és defensar llengua i la terra contra la dominació espanyola i els botiflers que se’n aprofiten.
Post Scriptum, 3 de maig del 2018.
Avui s’escau el dia mundial de la llibertat de premsa, una bona ocasió per fer algunes reflexions. Vilaweb és un mitja de comunicació integral que respon a la mentalitat del nostre poble en la qual la llibertat i l’equitat ocupen un lloc essencial. Vilaweb està fet des i per la catalanitat, això és abastant la realitat del nostre país des d’aqueixa perspectiva. Altres mitjans ho fan des de la complicitat amb la dominació política i l’espoli econòmic que el poder estatal exerceizx sobre el conjunt dels Països Catalans. Els mitjans col·laboracionistes neguen la catalanitat i distorsionen la realitat amb aqueixa finalitat, per ells la unitat d’Espanya està per damunt de la veritat.
Llibertat de premsa i objectivitat professional van lligades però El Periódico, La Vanguardia o El País, han donat sobrades mostres faltant a la veritat per anar contra el procés independentista català. A Vilaweb no li han pogut retreure mai res similar per defensar la causa nacionala catalana des del rigor periodístic. En Vilaweb tenim una mostra del model de societat pel qual lluitem, els mitjans espanyolistes són la versió crua de l’espanyolisme al qual estem sotmesos.
Post Scriptum, 9 d’abril del 2019.
El darrer baròmetre del CEO situa Vilaweb com el digital líder i l’alternativa als grans diaris de paper, però a més el situa com a referent mediàtic de l’independentisme per davant de l’Ara, un mitjà tardo-autonomista preferit (amb La Vanguardia) pels votants d’ERC, d’aquí l’animadversió manifesta delos seus dirigents contra la línia informativa que encapçala Vicent Partal. Aqueix vespre, una vintena de subscriptors hem pogut debatre amb Vicent Partal a Tarragona sobre el futur del diari i del país. Els assistents hem coincidit en apreciar la visió positiva i constructiva de la realitat que aporta Vilaweb en aqueixos moments de maltempsades.
Post Scriptum, 31 de maig del 2019.
Gràcies a tu, Vicent Partal: “Quinze mil gràcies i endavant”
Post Scriptum, 27 de juliol del 2019.
El baròmetre del CEO fet públic abans d’ahir situa Vilaweb com el segon mitjà més llegit a Catalunya només superat per La Vanguardia i per davant dels altres dos diaris contra-independentistes, Ara i El Periódico. L’ascens de Vilaweb és la tercera notícia positiva d’enguany després dels èxits de l’ANC a les eleccions de cambres de comerç i la campanya de consum responsable, i l’ascens de la sindical nacional catalana CSC.
Post Scriptum, 30 d’octubre del 2019.
Trobo escaient fer notar el compromís professional, étic i patriòtic de Vilaweb en aqueix moment crucial pel nostre país, cobrint informativament al minut i verídicament els esdeveniments als carrers i contribuint a interpretar-los en clau nacional catalana com cap altre mitjà fa. Avui, quan el poder judicial i policial espanyol acusa Tsunami Democràtic de ser una organització crimnal que promou actes terroristes, Vilaweb els hi publica una entrevista. L’independentisme que impregna Vilaweb contrasta amb l’autonomisme poruc de l’Ara o TV3, ho resumeix tot aqueix editorial de Vicent Partal de fa dos anys “L’orgull de ser un sediciós”.
Post Scriptum, 17 de març del 2020.
L’editorial d’abans d’ahir de Vicent Partal: “Pedrolo contra Sánchez: quedem-nos tots a casa”, és una clarivident denúncia del nacionalisme espanyol, una ideologia cega, fanàtica i irracional a la qual fa front amb aqueix capteniment exemplar:
“Aquests dies veurem molt com el poder prova d’amagar la gravetat de la crisi amb crides més o menys explícites a no ser crítics, a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar ‘d’allò que no toca ara’, a fer pinya i anar ‘tots units’. Jo no ho faré. VilaWeb no ho farà. I avise ara que no tremolarem ni un instant enfront de les acusacions demagògiques i interessades que ens puguen arribar, que ens arribaran segur, del nacionalisme espanyol –siga conscient o banal, malvat o voluntariós, civil o militar. Us anime, doncs, a no tremolar tampoc vosaltres, com a societat, enfront de la propaganda i a no renunciar ni per un segon a pensar lliurement, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.”
Post Scriptum, 15 de maig del 2020.
Avui fa vint-i-cinc anys naixia Vilaweb, Vicent Partal anuncia amb determinació “Volem fer un dels millors diaris del món, en català”, exemplificant una voluntat de demostrar que és un independentisme pràctic a tothom i arreu. Quin contratst amb els diaris provincians i autonomistes, sense esma, que reflecteixen la submissió del nostre poble.
Post Scriptum, 26 de juliol del 2021.
Vicent Partal, i amb ell Vilaweb, és objecte d’una campanya d’assetjament per part dels gregaris mediàtics d’ERC còmplices de l’operació d’estat per liquidar l’independentisme català. L’editorial de fa quatre dies, “Oriol March, Joan Serra i una mentida que fan córrer sobre mi”, és prou explicita. Com també ho és la veu valenta de Joan Puig, editor del digital La República.cat que ahir s’expressava així: “Volen acabar amb la independència i una manera potent és a través dels mitjans de comunicació. Ens han volgut fer pagar el fet de mantenir-nos fidels a l’1-O i per això admiro en Vicent Partal i a tot l’equip que fa possible Vilaweb.
Res no és casualitat i tot està motivat. Avui s’ha fet públic que l’exconseller Andreu Mas-Colell passa a ser el president del consell editorial del diari Ara, rotatiu que, des que va renunciar a publicar la publicitat de l’1-O, ha fet un gir espectacular respecte a la independència. Aquesta capçalera ara ho veu com un impossible i les seves editorials, com també bona part dels seus opinadors, aposten per ser “realistes”. Un dels seus articulistes de referència, aquest mateix diumenge i a la contraportada, escriu, o més ben dit, exigeix a ERC i a Junts que “aprofitin la bona disposició del PSOE per millorar les transferències i aconseguir un augment de les inversions”. Qui ho diu és en Toni Soler, el productor estel·lar de TV3 amb el seu milionari programa, Polònia. Soler considera la independència una utopia i demana el retorn al “peix al cove”.
Paral·lelament, el director de La Vanguardia, el vaixell insigne del Grup Godó, ens vol fer creure que el PSOE ha tornat a la “via federal”, quan és palès que el partit de Pedro Sánchez mai no ho ha fet i no sembla que ara tampoc vulgui implementar el federalisme a l’estat espanyol. És igual: en Jordi Juan ens ho vol fer empassar amb el seu article “L’alternativa federal”. Podríem seguir. La majoria d’informacions o d’opinions polítiques porten el mateix discurs: demanen oblidar l’independentisme per centrar-nos a aconseguir petites fites que la història demostra que mai no s’acaben complint. Volen molles i no pas el pa sencer, insistint en el “pragmatisme”: la independència és una utopia i la realitat ens obliga a pactar recuperant la fórmula del “peix al cove”.
Aquesta línia editorial cada cop és més unànime a la majoria de mitjans catalans: acabar amb l’independentisme i seguir com fins ara, cada cop més espoliats i amb menys capacitat de decidir. I resulta fàcil de comprovar que tots aquests diaris són els que han rebut més finançament en publicitat institucional del govern independentista català. Així, ara per ara, mentre LA REPÚBLICA no té gens de publicitat del govern català, els mitjans que cada dia ens diuen que oblidem la independència en tenen pàgines senceres. I tots ja pensen en el premi major, el que Pedro Sánchez ha donat al PSC, nomenant un socialista català, en Francesc Vallès, com a secretari d’estat de comunicació. Vallès disposarà de 125 milions d’euros, pel cap baix, per repartir en publicitat institucional i reforçar el missatge socialista a Catalunya. Tots els mitjans que van martellejant amb el “peix al cove” esperen cobrar per fer la feina bruta d’intentar acabar amb l’independentisme.
Tampoc no és casual l’atac contra un dels editors més lliures que tenim en aquest país, en Vicent Partal, un independentista de pedra picada que, com molt bé ha explicat ell mateix, ha estat diana d’una veritable infàmia, camuflada en format “llibre d’autor”. El llibre en qüestió pretén explicar els enfrontaments entre Junts i ERC, però de fet acaba sent un relat de part i aprofita per empastifar l’editor assignant-li un rol inventat.
Tampoc no és casualitat la deriva dels mitjans públics, TV3 i Catalunya Ràdio, que cada cop més incompleixen una de les seves principals raons d’existir, la promoció i respecte a la llengua catalana, i que, en l’àmbit polític i social, no s’amaguen d’omplir tertúlies i programes amb personatges majoritàriament contraris a la independència. TV3 i Catalunya Ràdio cada cop en van més plens de col·laboradors vinculats al Grup Godó que, ara que per incompetència ha perdut el canal de televisió, ocupa cada dia més programes de la televisió pública, a més, sense costar-li ni cinc. L’espanyolització dels programes informatius és més evident que mai, ho veiem aquests dies amb les informacions dels jocs olímpics, però també del què i de com ens parlen: les notícies són plenes d’informacions que passen a Espanya i s’obliden de tota informació sobre la Catalunya Nord, les Illes o el País Valencià.
Tot plegat es resumeix en una campanya brutal per convertir l’independentisme en una utopia de quatre bojos i per això carreguen contra les xarxes socials i el poc periodisme lliure que tenim a casa nostra. En paper només ens queda El Punt, malgrat l’error que ha fet renunciant a tots els Països Catalans, i solament ens queda part de la premsa digital i altres espais de llibertat com Octuvre.
Com a editor d’un petit mitjà que va mantenir la publicitat de l’1-0, he comprovat en carn pròpia com n’ha estat de difícil sobreviure durant aquests anys. Ens han volgut fer pagar el fet de mantenir-nos fidels a l’1-O i per això admiro en Vicent Partal i a tot l’equip que fa possible Vilaweb, que també pateix càstig institucional. Com s’explica sinó que l’Ajuntament de Barcelona posi quasi els mateixos diners en publicitat al Crític que a Vilaweb? Com s’entén la poca publicitat que ha rebut en els darrers anys del govern català? Com és possible que el govern de Catalunya posi tres vegades més publicitat a un diari groc, com l’e-notícies, amb molt poques visites, que a La REPÚBLICA?
Nosaltres no callarem i seguirem endavant defenent que el poble de Catalunya té el dret inalienable a la seva autodeterminació i que, a més, se’l va guanyar democràticament l’1-O. Tant se’ns en dóna tots els que ara volen que tornem al “peix al cove”.
Post Scriptum, 17 de maig del 2022.
Per què VilaWeb ha decidit de renunciar a la subvenció per projectes de la Generalitat? Un any més, el repartiment de la publicitat de la Generalitat presenta discriminacions importants: La publicitat de la Generalitat manté la desproporció en favor del grup Godó, l’Ara i el Nacional.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
CRIM ORGANITZAT, “màgia negra” directa de l’ infern. Com més mal fan, insulten, ridicolitzen, humilien, roben i reparteixen els seus crims…. més “naturals” en veuen en les fotografies.. realitzats; perquè s’ alimenten de traició, maldat i vedettes .. IMPOSSIBLE RES DE BO AMB AQUESTA GENT….. tan malvada i perversa!!!