Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

26 de març de 2011
1 comentari

Entre Pedralbes i la Moncloa

Amb un dia de diferència el Govern de la Generalitat i el de l’Estat han convocat els agents polítics, sindicals i empresarials a dues cimeres amb el mateix propòsit: la recuperació econòmica.

Les conclusions són genèricament similars però hi ha una diferència substancial entre la trobada de Pedralbes i la de la Moncloa: el president Mas no pot aplicar les recomanacions dels experts perquè la Generalitat no té competències en pràcticament cap de les matèries on s’haurien de fer les reformes estructurals que calen per superar exitosament la crisi econòmica que viu Catalunya.

L’espoli fiscal que pateix el nostre poble és la causa determinant per mor de la qual el govern català no pot actuar eficaçment per sortir de l’atzucac actual. El president Mas amb el gest de convocar a Pedralbes les elits del país demostra que es capaç d’exercir el lideratge que el moment precisa, però d’actes com el d’ahir ja en va protagonitzar el president Montilla per reclamar el traspàs de l’aeroport del Prat.

Ara Montilla retreu a Mas falta de resultats quan se li hauria de reclamar a ell responsabilitats per l’absència total del mateixos durant el seu mandat, on va plegar-se reiteradament als interessos espanyols per davant dels catalans. Si Mas no vol ésser equiparat a Montilla d’aquí a un temps ha sostenir una actitud d’exigència responsable i no claudicant davant el poder espanyol, no pas limitar-se a recomanar a Rodríguez Zapatero allò que caldria fer. Hi ha dos qüestions cabdals que no pot defugir: reduir l’espoli fiscal i que la UE aprovi el corredor mediterrani pel transport ferroviari.

Hi ha una consideració afegida sobre els participants a les dugues cimeres, això és, els representants de la Caixa i les seves empreses participades. Són el principal agent financer de Catalunya i adopten sistemàticament decisions que subordinen els interessos catalans als espanyols. Des del govern, i també des dels partits polítics, cal exigir a la Caixa un compromís prioritari amb Catalunya, cal demanar a la seva dirigència responsabilitats per les conseqüències negatives que la seva passivitat comporta pel país en no contribuir a disminució de l’espoli fiscal.   

  1. I tu, Jaume, n’eres més conscient que jo. A la Caixa, li la sua Catalunya.
    I Mas no creixerà ni un centímetre en aquesta embranzida.
    En aquest món, els humans ens dividim en tres menes:
    1. homes.
    2. homenets i
    3. cadiretes de cagar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!