Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

23 de març de 2011
2 comentaris

Llibres (CX)

“Ordre públic i violència a Catalunya (1936-1939)”, Edicions DAU, Barcelona, 2011.

Aquest volum aplega les actes i diversa documentació de quatre organismes relacionats amb l’ordre públic a la Catalunya republicana entre l’esclat de la guerra i el maig del 1937. Es tracta de fons dipositats a l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià ubicat al monestir de Santa Maria de Poblet i que s’editen pel general coneixement. Fa dotze anys vaig tenir-hi accés cercant material pel llibre biogràfic sobre Jaume Cornudella i Olivé, un dels personatges que apareix en aquesta obra en tant que membre del secretariat de les Patrulles de Control, un dels organismes de seguretat creat immediatament després de l’aixafament dels colpistes a Barcelona ciutat.

Personalment em va colpir molt llegir les actes del secretariat i altres documents relacionats amb els primers mesos de guerra: era tenir davant els ulls els fets de violència que havia sentit explicar de paraula als supervivents que n’havien estat testimoni. Els papers desprenien la tensió, les angoixes, la fúria i la passió desfermada negre sobre blanc.  Vaig reproduir per primer cop en el llibre esmentat els interrogatoris al mateix Andreu Revertés abans de la seva tràgica mort, un dels episodis més denigrants imputables a Esquerra Republicana en particular, tal i com em va confirmar directament Heribert Barrera citant testimonis de primera mà.

Ara, aquests i altres successos, són a l’abast dels lectors interessats en esbrinar aquesta etapa de la nostra història. Els textos del Comitè Central de Milícies Antifeixistes, del Secretariat de les Patrulles de Control, de la Junta de Seguretat Interior i de la mateixa Conselleria de Seguretat Interior, precedits d’un estudi introductori a càrrec del professor Josep Lluís Martín Ramos, obren vies a noves investigacions i treballs de recerca complementaris que permetran conéixer i  comprendre la complexitat de la violència a la rereguarda republicana i les causes polítiques que la provocaren.

  1. es va enfrontar amb els que volien cremar el tresor de la catedral de Girona. Les guerres desfermen els instints més baixos de gent que normalment se’ls controlen. Les guerres civils, pitjor. És bo que sapiguem de primera mà com va anar tot. És bona la publicació d’aquest llibre. Ara, no perdem de vista l’arrel de tota la barbàrie: uns militars espanyols, amb Franco al capdavant, que es van revoltar i van provocar tot el sidral. Sense ells, els morts haguessin estat ben vius. Ni haguéssim patit 40 anys d’afusellaments legals, de repressió i dictadura.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!