Una de les causes d’aquest clima és la modificació de la llei orgànica del règim electoral general que ha introduït mesures restrictives a la propaganda de les candidatures un cop estiguin formalment convocades. Això restringeix les actuacions dels candidats que ja tenen presència a les institucions, sobretot, però no només els afecta a ells. L’esgotament del model de govern d’esquerres -socialista i tripartit- a molts ajuntaments després de dècades d’hegemonia obre les portes a una diversificació de la representació política al món local. La cruïlla de tendències que s’entrecreuen a aquestes eleccions fa que ja des dels seus prolegòmens tinguin un caràcter atípic que deixa entrellucar uns resultats sorprenents: decilivi del PSC(PSC-PSOE), consolidació de l’ascens de CIU, augment relatiu del PP i diversificació de l’independentisme.
La unitat independentista és un procés de confluència estratègica que no es pot improvisar ni bastir sobre bases poc sòlides. Disortadament, com ja va succeir el 28-N, la reepresentació del conjunt d’electes que es reclamen de l’independentisme polític estarà per sota de les expectatives i del suport social que l’opció de l’Estat català té entre la població. Tot això, el conjunt dels programes de les diferents coalicions que s’han configurat amb geometria variable arreu del territori coincideixen en proposar mesures orientades a la catalanització, la modernització i la prosperitat de la nació emergent. La formació d’una assemblea nacional d’electes d’arreu dels Països Catalans, prenent com a precedent Udalbiltza, seria la plasmació orgànica d’aquesta base comuna.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A les Balears, tenim els anticatalanistes desacomplexats a punt d’assolir el govern i al País valencià, Paquito I el “corrupte” a punt de donar-se un bany de masses.
I així va aquest país, aquests països …