Estic d’acord amb Gemma Lienas que “un partit que vol ser el primer o el segon partit de Catalunya no pot ser un apèndix del PSOE”. L’escriptora, amoïnada per les polítiques socials, se sent trista i decebuda. Ella és una de les cares conegudes i valorades en qui confio en els propers anys. D’aquell socialisme
Hauria estat un miracle que Esquerra hagués fet un bon resultat. Massa elements en contra: els qui encara no els han perdonat que posessin el punt final a 23 anys de pujolisme fent Maragall president, els qui encara retreuen a Carod la seva entrevista amb membres d’ETA, els qui pensen que ens van ensarronar amb
Publicar aquest apunt just al moment que tanquen els col·legis electorals és avançar-se als resultats; ja ho sé. Amb tot, assumeixo amb tota tranquil·litat el risc de possibles errors que això pugui comportar perquè, de fet, no és només que les enquestes augurin una àmplia victòria de CiU, sinó que, en tot cas, fins i
Sense ser cap expert, per pura i simple intuïció, abstenció és abstenció, però diria que hi ha diversos perfils. Un abstencionista sol ser un votant que inhibeix el seu vot, és a dir, que pensa en una opció política de manera preferent, però que no l’acaba votant pel motiu que sigui. D’acord amb això, crec
Donem-ho per acabat. Hem fet tot allò que hem pogut i ara tocarà l’altra sentència, la dels votants. Des del #votaindependencia hem procurat animar tothom a votar independència i ara caldrà reflexionar, votar i continuar reflexionant. Perquè el procés d’independència continua, ara en un nou entorn, gairebé segur que amb un nou govern i potser
Em refereixo a l’àmbit de la llengua. Que siguin més o menys competents en altres aspectes ja ho diran altres persones, però us asseguro que només amb un parell de mostres de la campanya electoral que cada dia veiem o sentim n’hi ha prou per declarar-los incompetents. I, és clar, ningú no vol ser governat
Al llarg del darrer any, fent campanya per diverses consultes sobre la independència, molta gent em preguntava si votar serviria per a res. Aquesta mena d’incredulitat és com una malaltia transitòria que es guareix a còpia d’evidències. Cada vegada que hi ha hagut grans manifestacions hi ha hagut conseqüències. Després de les de la PDD
CiU ha construït un relat que diu que el tripartit ha enfonsat el país. Després, en funció del context en què s’activa el relat, es pot transigir o no en el pes que hi ha tingut el context internacional. Cap al final d’un debat televisiu, per exemple, s’admet una mica. En altres situacions es tira
Massa vegades el sentit de justícia que un pugui tenir no casa amb la realitat que es troba. Enteneu-me: ja sé que la vida no és justa, però hi ha casos en què la injustícia resulta especialment punyent. Aquests darrers dies, amb les atrocitats que el Marroc ha estat cometent contra el poble sahrauí, un
Tian Riba escriu, a propòsit del paper de Mas al debat, que “només es va veure desconcertat quan Puigcercós li va oferir el pacte de l’estelada”. Tot un indici. Reconeix que va ser un cop d’efecte, però després ho ridicultza parlant de “ritual de l’aparellament”. Ell ho diu així, que sembla que se’n foti, però
El debat de TV3 –l’únic de moment i esperem que no es faci realitat el cara a cara proposat per Montilla– s’ha acabat a dos quarts d’una de la matinada. 150 minuts intensos malgrat la insuperable mala educació d’Albert Rivera i Alicia Sánchez Camacho, que han rebentat tota possibilitat de debat. Companys del #votaindependencia han
Si la vostra decisió és fruit de la reflexió i de la convicció, una decisió ferma i que heu pres després de sospesar-ho tot, dubto que aquest apunt en canviï res. Però si teniu més d’independentistes que no pas de convergents i la vostra intenció de vot ha estat concebuda en termes d’utilitat o de
Abans de 2003 hi havia un tripartit format per Convergència, Unió i el PP. Perquè en Carles Agustí no em torni a dir que menteixo i que insulto CiU, aclareixo –si és que feia falta– que va ser un tripartit sense consellers del PP i que si es va signar mai un pacte no va
Dimecres en Titot penjava un apunt en què feia una proposta per als indecisos, una proposta que personalment ja em va fer en Roger Buch, i que consisteix a preparar el sobre amb el vot de les formacions polítiques entre les quals dubtem i triar-ne un a l’atzar davant l’urna mateix i llençar els altres.
Com que això de portar un país cap a la independència es veu que és bufar i fer ampolles, com que es veu que a Espanya ens ho posen tan fàcil que gairebé ens pagaran el referèndum i tot, ens agrada complicar-nos una mica la vida, fer-nos la punyeta entre nosaltres. Talment com si haguéssim