Estic d’acord amb
Gemma Lienas que “un partit que vol ser el primer o el segon partit de Catalunya no pot ser un apèndix del PSOE”. L’escriptora, amoïnada per les polítiques socials, se sent trista i decebuda. Ella és una de les cares conegudes i valorades en qui confio en els propers anys. D’aquell socialisme acrític i encegat que ella veu representat en les declaracions d’Higini Clotas no en vull saber res. Amb els qui diuen ara que cal desmarcar-se dels independentistes, no hi vull perdre el temps. M’interessa qualsevol persona propera al PSC que estigui disposada a parlar de la independència. Si davant d’una trajectòria com és passar de 52 escons (octubre de 2003) a 28 (novembre de 2010) tota la resposta es redueix a fer-ne culpable la crisi, amb aquesta mentalitat i aquesta actitud d’aquí a quatre anys tindrem majoria absoluta de CiU. Al marge de la manera com s’enfoqui la reestructuració del moviment independentista, l’esquerra catalana ha de començar a preparar-se ara per ser una alternativa el 2014.
Som molts els qui volem que el govern de Catalunya faci polítiques socials. Si CiU les fa, perfecte, però si les que fa no ens agraden, hem de tenir estructurada una alternativa potent de cara a les properes eleccions, una alternativa d’esquerres que tingui un projecte a mitjan i llarg termini, per als propers quatre anys, per a la transició a l’estat propi i per quan ja tinguem l’estat. Aquest país ha de resoldre la qüestió de la sobirania política i econòmica, perquè les polítiques socials es fan amb pressupostos públics i l’Estat continua desenvolupant un model centralista que espolia la nostra ciutadania. 3.000 euros per per persona i any donen per a moltes polítiques socials.
Si els socialistes catalans es limiten ara a debatre qui ha de ser el nou cap de cartell, que si Tura o que si Corbacho, les possibilitats d’accedir al govern a les properes eleccions seran nul·les. A més, ara la temptació serà definir la nova orientació del partit. Uns pensaran que cal recuperar el vot que ha fugit al PP i jugaran a fer de Chacon i de Corbacho. Aquests perfils no m’interessen gens ni mica, crec que s’equivoquen, però en tot cas ja s’ho faran. Els qui m’interessen són els qui posen les polítiques d’esquerres per davant del PSOE, com la Gemma Lienas, i que, per tant, poden entendre que, si la independència ens ha de permetre fer aquestes polítiques d’esquerres, endavant la independència. No en són pocs i si fins ara he tingut mala relació amb ells és per la pèssima línia política del PSC, que finalment ha quedat reflectida en aquests resultats.
Confio en tu, Gemma, en la teva honestedat, generositat i intel·ligència, per impulsar la nova esquerra catalana del segle XXI, la que ha de presentar una alternativa sòlida a CiU l’any 2014.
Es evident que s”ha de reconstuir esquerra catalana.
En primer lloc, han de plegar les actuals direccions de PSC i d’ERC, vistos els resultats.
En segón lloc, s’ha de refundar l’esquerra catalana que necessariament ha de ser ecologista i sobiranista i ha d’apostar per l’autodeterminació i la radicalitat democràtica. Hauria d’estar formada per les bases d’ERC, per les d’ICV, per les CUP i pels sobiranistes que hi ha entorn del PSC.
I els Chacón, Iceta, Corbacho, Ferrán, etc….que es presentin, si, però amb la cara descoberta i sota les sigles del PSOE que és el que sempre han estat.
Una altre cosa és l’independentisme contundent: Reagrupament ha tret uns resultats horrorosos i Solidaritat, simplement discrets. No sé a què collons ve tanta eufòria.
L’independentisme ha de madurar, s’ha de fer gran i s’ha de construir un projecte seriós, rigorós, creïble i no pas adolescent com el que hi ha ara. Més responsabiltat, més seriositat, més maduresa i menys personalismes, menys egos, menys infantilisme i menys capalletes. De fet, de capalletes, ni una.
I aprofitant que Solidaritat és al parlament hauria d’assumir aquesta responsabiltat i obrir-se a altres sectors: Reagrupament, les plataformes, etc…. La pregunta és si seràn capaços. Jo no ho tinc clar.
Gent,
El primer que haurien de fer els del PSC és demanar perdó al socialisme i el primer que haurien de fer els d´ERC és demanar-ne als independentistes. Com que això és impensable, al menys que siguin capaços d´establir prioritats. Com a catalans segur que saben que una bona escudella es fa d´un bon caldo i que un bon caldo es fa amb bons ingredients …. però que sense un bon foc ni es pot fer un bon caldo, ni una bona escudella