Abans de 2003 hi havia un tripartit format per Convergència, Unió i el PP. Perquè en
Carles Agustí no em torni a dir que menteixo i que insulto CiU, aclareixo –si és que feia falta– que va ser un tripartit sense consellers del PP i que si es va signar mai un pacte no va ser pas públic, però tots recordem que Pujol, amb els resultats de les eleccions del 99 a la mà i podent triar entre els 12 diputats d’Esquerra i els 12 del PP, ens va tenir mig any pendents de la conjuntura espanyola fins que finalment va veure més possibilitats de peix al cove si anava de bracet amb el PP. De facto, doncs, hi havia tres partits manant: CDC i Unió d’una banda, que no estaven pas d’acord en tot ni hi estaran ara quan tornin a governar –val la pena recordar-ho davant de certs discursets– i el PP de l’altra, que evitava excessos com ara el que seria reclamar més autonomia en forma de nou estatut.
Entre 2003 i 2007 n’hi ha hagut un altre, de tripartit, que ha protagonitzat Esquerra i que ha forçat els socialistes a potenciar el seu catalanisme. A molts els deu haver semblat que no era ni suficient ni creïble, i segurament ho compartiríem, però amb la campanya que ara estan fent i amb l’oposició que faran d’aquí a unes quantes setmanes es veurà que el PSOE-C pot ser més espanyolista encara i que si no ho ha estat aquests anys és perquè Esquerra els ha condicionat. Governar en companyia té aquestes coses. ERC ha patit el PSOE-C, però el PSOE-C també ha patit ERC. Els resultats finals seran prou explícits respecte de l’aposta estratègica de soldar el PSOE-C al catalanisme o deixar-lo estabornit per les seves contradiccions.
Ara hi ha un nou tripartit: el del #votaindependencia, el que formen Esquerra, Reagrupament i Solidaritat. Tots tres, conjuntament, han de treure el millor resultat possible i sumar el màxim nombre d’escons possible per frenar i tombar el full de ruta suïcida que vol executar Artur Mas. Mas serà president i amb això ja hi comptem, però una cosa és que ho sigui per majoria absoluta i amb quinze escons independentistes i una altra de ben diferent és que governi amb 55 o 60 escons i estalonat per una trentena de diputats del tripartit independentista.
Estàs distorsionant el significat de la paraula tripartit. No té justificació possible que hi hagi dues candidatures noves amb l’objectiu principal de proposar la declaració de la independència, sembla que estiguis justificant que Reagrupament i Solidaritat vagin per separat. Això ha estat una irresponsabilitat imperdonable, per culpa de la qual haurem perdut una pila de diputats independentistes.
Si d’això en diem un tripartit, encara semblarà que els animem a tornar a repetir això de presentar-se per separat d’aquí a 4 anys!