Blog d'en Xavier Mir

Si la vostra decisió és fruit de la reflexió i de la convicció, una decisió ferma i que heu pres després de sospesar-ho tot, dubto que aquest apunt en canviï res. Però si teniu més d’independentistes que no pas de convergents i la vostra intenció de vot ha estat concebuda en termes d’utilitat o de conjuntura, si us han enganyat persones com en Salvador Grifell amb missatges com aquest –”Cal agrupar el vot útil sobiranista a CiU per evitar un tercer tripartit”, diu; “Doncs si només cal votar CiU per això, ja no cal votar CiU. Haver-ho dit abans tan clar!”, responc, perquè no hi haurà tripartit– em permeto de recomanar-vos que repasseu un seguit de punts. Si la vostra convicció en surt reforçada, endavant! Si us ajuda a revisar algun dels vostres plantejaments, celebraré que ho hagueu pogut fer ara que encara hi sou a temps. Perquè el que fem el 28 de novembre ens condicionarà els propers quatre anys. I en aquest país en quatre anys han passat moltes coses.

1. La fractura social. CiU assegura que fer ara un referèndum d’independència seria perdre’l o, en tot cas, provocar una fractura social. És un argument que vaig rebatre el 4 de setembre a l’apunt “Un conte de fractures socials”.

2. El vot útil davant la fragmentació de l’independentisme. Mai de la vida pot tenir cap utilitat per a algú que prioritzi la independència votar una formació que s’ha compromès a no plantejar la qüestió en un referèndum en els propers quatre anys. D’altra banda, CiU és una coalició en què CDC pot tenir molts militants que aposten per la independència, però no podran pas fer-ho sense Unió, on aquesta aposta té grans detractors com Duran, Ortega, etc. A CiU, doncs, també hi ha una divisió que podria ser un obstacle i que els podria comprometre si mai es decidissin a fer el pas.

3. El concert econòmic. Respecte d’aquest punt, les precisions a fer són nombroses. Primer, que Mas afirma ben tranquil que el concert té el suport de la majoria, però no està clar que sigui així. Els socialistes ja han dit que no el volen i bona part de l’independentisme el rebutgem perquè el veiem com un mur de contenció de la independència. Segon, que Unió mateixa no ho veu clar. Tercer, que costaria vendre a l’electorat la conveniència d’una consulta sobre el concert amb les despeses que això comportaria i tenint en compte la crisi existent. Cinquè, que si es fa com una operació destinada a acabar d’aplegar suports s’està malbaratant la que va ser la gran i potser darrera oportunitat: la sentència del TC. Tot això, deixant de banda que seria un desastre que el govern de torn a Espanya ens digués que se’n pot parlar.

4. El diagnòstic d’immaduresa. En els darrers anys molts sectors de la societat civil sobiranista d’aquest país han pencat de valent per aconseguir que la gent vegi la independència com una possibilitat real, viable i imminent. El país es va despertar el 18 de febrer del 2006 i l’1 de desembre del 2007 i ha estat capaç d’anar a Brussel·les i a Ginebra i ha votat a centenars de consultes a tot el país seguint l’exemple d’Arenys de Munt i el 10 de juliol va dir prou a l’autonomia. Si ara avalem el diagnòstic d’Artur Mas, segons el qual el país no està madur per fer cap referèndum abans del 2015 com a mínim, el descoratjament pot ser monumental.

Aquests són només quatre punts, però n’hi ha molts més. De fet, cada cop més persones mirem d’alertar dels riscos que té un govern excessivament còmode per a CiU ara que sabem que el tripartit no tindrà tercera edició. Al bloc Tarbaniker, del reagrupat Enric Sànchez (@duxans), hi trobem exposades deu mentides que CiU fa servir per demanar el vot. La principal mentida continua essent el rebuig d’un tercer tripartit, als impulsors de la qual Sílvia Martínez ha dedicat aquest preciós vídeo. I finalment tenim també aquest apunt del conseller Josep Huguet.  Encarem la recta final, doncs. Ara més que mai, #votaindependencia!