Al llarg del darrer any, fent campanya per diverses consultes sobre la independència, molta gent em preguntava si votar serviria per a res. Aquesta mena d’incredulitat és com una malaltia transitòria que es guareix a còpia d’evidències. Cada vegada que hi ha hagut grans manifestacions hi ha hagut conseqüències. Després de les de la PDD de 2006 i 2007 CiU ha assumit el discurs del dret de decidir. El discurs i prou, sí; o potser l’objectiu a mitges, limitat de moment al concert econòmic, però l’ha assumit. Ha entès que si vol vots ha de situar això al bell mig del seu discurs. Més clar, l’aigua. Mireu si és útil manifestar-se. Però potser encara hi ha qui es demana si votar a les consultes ha servit per a res. Mirem-ho.
A la campanya Artur Mas assegura que aquestes no són unes eleccions en què calgui triar entre catalanistes i
independentistes. Ell vol que pensem que això són unes simples eleccions de comunitat autònoma, per canviar-ne el gestor i prou. Perquè qui vulgui triar entre autonomia i independència veurà de seguida que Mas i Montilla són a la mateixa banda autonomista.
Els socialistes deixen ben clar que no són ni independentistes ni de dretes. Gràcies, un cop més, per la claredat.
I el PP fa un anunci futurista en què diuen que en Carod –it had to be you!– i el president Artur Mas acorden convocar el referèndum d’independència.
Fa només qüestió de mesos jo assegurava en aquest bloc –i natuarlment no era pas l’únic– que la independència era al centre del debat. Alguns il·lustres socialistes se’n fotien i em deien que ja m’agradaria, que confonia desitjos i realitat. Ara, però, les negretes demostren que tots s’hi estan posicionant. I com és que ha passat això? Doncs perquè al llarg de l’any molts de nosaltres hem anat dient, allà on l’organització d’una consulta ens ho ha permès, que volem la independència. Cada vot era com un ocell al vol. I un ocell enmig del cel fa bonic; un estol fa goig; mig milió impressiona i fa pensar. Dos milions aclaparen.
Diumenge #votaindependencia. I prepara’t per veure’n la utilitat.
Esperem l’abril del 2012, a vore si e Rajoy (o el ZP) reclama els serveis de CiU.
Ja cal que els convergents estiguin preparats a partir de l´endemà de les eleccions; em refereixo als votants/només votants (de la feinada que tindran els polítics per arranjar totes les malifetes que s´han fet durant aquests desventurats set darrers anys, és millor no parlar-ne); els votants/només votants seràn titllats (etiquetats !) d´onada dretana i autonomista …. prejudicis no solsament de mals perdedors sinó de impertorbables desconeixedors.
Si una persona com vostè -Sr. Mir- que sembla bastant seriós, compara el que representa en Mas amb el que representa en Montilla …. marededéu el que ve !