Dit això, la meva valoració és que Montilla ha acabat d’ensorrar la seva pèssima imatge d’una manera molt clara. I que Joan Herrera ha perdut les maneres en més d’una ocasió. També agraeixo sincerament que tant Puigcercós com Mas hagin respectat els torns de paraula i que hagin intentat imposar el respecte que a altres ha mancat.
Però si haig de fer-ne algun titular, sens dubte em quedo amb la proposta que ha fet Puigcercós. Fa mesos que donem voltes al mateix debat i sempre en fugim per la tangent. No hi ha manera. Sóc un ciutadà que demana respostes i compromisos. Sóc un ciutadà que va ser a la manifestació del 10 de juliol on vam dir que nosaltres decidim. Puigcercós, assumint que Mas guanyarà les eleccions i que podrà marcar l’agenda política, ha dit que si CiU vol fer el referèndum pel concert econòmic Esquerra hi donarà suport, però amb el compromís que si la resposta és negativa es faci el referèndum d’independència.
Esvaïda la boira d’un tercer tripartit que ja tothom dóna per descartat, la gran majoria d’aquest país agrairà poder anar a les urnes sabent quin full de ruta avala i en aquest sentit Esquerra i Puigcercós són clars. Esperarem el 2012; demanarem el concert; ens diran que no; ens gastarem els diners fent un referèndum per poder dir que apliquem el dret de decidir. I ens diran que no igualment. I després, què?
150 minuts de debat i la resposta continua pendent. Perquè la resposta no és parlar del Quebec i de la fractura social i dir que el referèndum només el farem si el podem guanyar. Amb el full de ruta de CiU, entre el 2013 i el 2014 el país entrarà als llimbs. No costa gens comprometre’s avui a fer un referèndum d’independència abans del final de legislatura. Mas guanyarà, vencerà el 28N, però en aquest punt, us ho asseguro, no convencerà.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Queden 6 dies per insistir #votaindepedencia Vota! Independència!
Hola Xavier & Company. També he seguit el debat amb atenció. De del meu modest punt de vista el clar guanyador ha estat l’Artur Mas: tranquil, irònic quan ha calgut, pausat, constructiu, se sap guanyador a les eleccions d’avui en vuit i això l’ha ajudat. Que consti que no el votaré però és el que m’ha agradat més. Després m’ha agradat força el Joan Puigcercós, tot i que gens al discurs del minut final demanant el vot. Sempre predico que un govern amb Ciu i Erc seria el millor pel país. Ho pensava fa 4 anys i ho torno a pensar ara.
M’ha agradat sentir el President castellanoparlant Montilla (Psc-Psoe) defensant la llengua catalana. Molt. I em segueix cansant que Ic gasti tant aquesta fórmula que em sembla ja del segle XIX de: esquerres=sempre bons i dretes=sempre dolents; doncs depèn de quina mena d’esquerra i de quina mena de dreta. Em sembla molt simplista i reiteratiu.
Pel què fa a Pp y Ciutadadanos (on comença una cosa i acaba l’altre?) han quedat retratats amb el tema de la llengua, perdent els papers i tota mena de credibilitat. Tot i que els seus discursos són majoritaris a Espanya són marcians a Catalunya.
En resum: m’ha agradat el debat, molt més del que em pensava i m’agradaria pensar que hi haurà més escons independentistes -siguin del partit que siguin- al Parlament de Catalunya a la propera legislatura que els que hi ha ara.
Per cert, us heu fixat que al minut final cap dels candidats ha mirat a càmera? Ningú els indicava quina estava punxada? M’estranya. Només l’Artur Mas ho ha fet, no sé si per què ha sigut l’últim i s’hi ha fixat o perquè algú li ho ha indicat.
Hola Xavier & Company. També he seguit el debat amb atenció. De del meu modest punt de vista el clar guanyador ha estat l’Artur Mas: tranquil, irònic quan ha calgut, pausat, constructiu, se sap guanyador a les eleccions d’avui en vuit i això l’ha ajudat. Que consti que no el votaré però és el que m’ha agradat més. Després m’ha agradat força el Joan Puigcercós, tot i que gens al discurs del minut final demanant el vot. Sempre predico que un govern amb Ciu i Erc seria el millor pel país. Ho pensava fa 4 anys i ho torno a pensar ara. M’ha agradat sentir el President castellanoparlant Montilla (Psc-Psoe) defensant la llengua catalana. Molt. I em segueix cansant que Ic gasti tant aquesta fórmula que em sembla ja del segle XIX de: esquerres=sempre bons i dretes=sempre dolents; doncs depèn de quina mena d’esquerra i de quina mena de dreta. Em sembla molt simplista i reiteratiu. Pel què fa a Pp y Ciutadadanos (on comença una cosa i acaba l’altre?) han quedat retratats amb el tema de la llengua, perdent els papers i tota mena de credibilitat. Tot i que els seus discursos són majoritaris a Espanya són marcians a Catalunya. En resum: m’ha agradat el debat, molt més del que em pensava i m’agradaria pensar que hi haurà més escons independentistes -siguin del partit que siguin- al Parlament de Catalunya a la propera legislatura que els que hi ha ara. Per cert, us heu fixat que al minut final cap dels candidats ha mirat a càmera? Ningú els indicava quina estava punxada? M’estranya. Només l’Artur Mas ho ha fet, no sé si per què ha sigut l’últim i s’hi ha fixat o perquè algú li ho ha indicat.
Que el senyor Mas i Gabarró i la seua direcció vol continuar fent d’intermediaris entre la colònia i Madrid. Comence a dubtar de la bona fe catalanista d’aquesta colleta. Comence a dubar del sentit democràtic després de dos exemples que he tingut. 1. En un comentari el sr. Jordi Martí m’envia subtitilment a dedicar-me a no penetrar en la problemàtica del Principat perquè al País Valenià tnia molta faena, com si la cosa no anàs la gent del Principat. Amb la poca col·laboració qur tinguerem quan militava en el PNPV (època de Franxcesc BUrguera) per part del sr. Roca, que sols s’adonà que existia el País Valencià quan li va caldre per a aliar-se amb el sr. Garrigues Walker. I una altra, li dese un comentari a Roc Fernàndez, elnl’entrada sobre el vídeo del psc i li dic que panteixava la noia perquè estava votant un partit independentista i no l’ha pujat ni tornat a editar cap altra post. Falla la catalanitat però, el que és més greu, el sentit democràtic en Convergència. El votant convergent no li queda més remei que votar SIC i als de la resta, llegiu: ERC, i Reagrupament si volen esperonar la direcció del sr. Mas en la dierecióde la llibertat i la democràcia en el sentit europeu i no en el nordafricà que ens ve d’España.
Una salutació ben cordial per a tothom.
Enquestes i estudis diuen, com a mínim, que el país ara mateix ja és complex, o parlant en plata, està fragmentat quant a adscripció nacional, per la qual cosa no entenc aquest temor a la democràcia i a l’expressió lliure dels ciutadans que ha expressat Artur Mas i sobretot com ho ha justificat, amb l’excusa de no dividir la societat. Ja ho està.
Jo no demano la proclamació unilateral, sinó un referèndum democràtic en el qual tothom es pugui expressar a una pregunta concreta. Referèndum que no autoritzaria Espanya, d’acord, però de la mateixa manera que tampoc admetria una proclamació unilateral. En els docs casos, i no pas només en un, els catalans trencaríem el marc constitucional i hauríem de tirar pel dret, però el referèndum ens legitima millor davant del concert de nacions.
I el que demanaria als independentistes votants de CIU és per quins set sous hem de ser sempre i a perpetuitat els sobiranistes catalans els resignats a no “trencar” el país.
Els països bàltics tampoc tenen l’homogeneïtat o la unanimitat de la seva població quant a preferències nacionals però són independents respecte a la seva potència colonial. Seguint la justificació d’en Mas, aquests països bàltics no ho haurien de ser mai d’independents per no fragmentar llurs societats.
Sobre el concert econòmic de CIU em sembla que ens haurem de resignar a una capa lleu de millora del sistema actual de finançament-recaptació de Catalunya, sense cap canvi substancial però això sí, venuda a bombo i plateret.
Estic MOLT content de com ha anat el Debat. Mas serà un bon President. Puigcercós ha llegit el full de ruta : ara cal fer pinya pel Concert. L’enfonsament del PSC amb un Montilla que no dóna la talla,ajudarà a la renovació del PSC tan necessària pel país. Mascarell a Bcn un primer pas? (recordar que Mascarell és independentista). Pinya pel concert….per arribar al referèndum després del No de Madrid. Penso que ens calen polítics professionals de qualitat, i que tan Mas com Puigcercós jugaran bé les seves cartes,pe anar sumant majoria social al catalanisme,és a dir, a l’independentisme. Que Mas no confirmi ara un referèndum no vol dir que no jugui amb un “tempus” més racional per avançar. Votaré a ERC.
Aquest procés que esmentes serà ràpid perquè mai s’arrivarà a fer cap referendum per el concert. Espanya no ho permeterà i, d’altra banda, quan Mas parla de “dret a decidir” només és un asqué electoral per fer-se passar per sobiranista. Darrerament, Mas parla de “demanar” el concert a Madrid.
El de sempre, vaja.
Xavier, votaré en Mas i et diré una cosa que espero que t’agafis en positiu. La feina que heu fet renovant l’independentisme és enorme i extraordinàriament ben feta. A nivell de bases (jo m’hi afageixo), hem demostrat que el país té un nervi notable (està preparat). Tanmateix les cúpules dirigents no van tan ràpides. La finestra per la independència tot just s’ha obert i no es tancarà en dos dies. En Mas és un bon candidat, però haurà d’agafar la presidència amb una responsabilitat molt alta (no tindrà marge d’error) perquè si no respon a les expectatives de canvi, a les municipals pot tenir una ensopegada que faci tremolar tot el seu govern.